T’acabes d’estrenar en la bessonada? Ara saps de debò que vol dir “no dormir”? Tranquil·litat, tot s’acaba. Un cop et sembli que els tens controlats, que ja dormen les hores i ho fan alhora, un dels dos es posarà malalt, li encomanarà a l’altre, i tornareu a festejar de nits… tots quatre. Però, tranquil·litat, jo en els pitjors moments sempre recordava el consell d’una altra mare de bessons: “res és per sempre, vulguis o no, acaben creixent”. I malauradament així ha estat.
Quan abandones l’etapa del 0-3, arriba aquell temut dia: els nens ja no fan la migdiada, ni a l’escola i ni tan sols els caps de setmana. M’he passat gairebé quatre anys amb la puntualitat suïssa i la determinació alemanya, i els bessons feien com a mínim una hora de migdiada, i tots dos alhora, amb determinació germànica i el mètode Estivill – confesso que sóc una d’aquestes mares -. Com a mínim una hora lliure per a nosaltres, per desconnectar del rol de mares, retornar al rol d’amants i anar recuperant allò que als vespres ja no teníem esma de demanar. Ara que ja m’havia acostumat a la bona vida, hauré de tornar a preguntar suament allò de “tens son, estàs cansada?”.
La part positiva de tot plegat és que és com si tornéssim a festejar, a mirar-nos de lluny i a esperar l’oportunitat per a tenir un moment, amb el permís dels nens, dels ordinadors… Quin hivern més dur que ens espera. Qui va decidir suprimir la migdiada a educació infantil? Qui?
“Per entendre’ns” és el meu bloc personal com a mare lesbiana, la meva criatura bonica. Hi trobaràs la vida quotidiana d’una família homoparental: les qüestions domèstiques, el què, el com i el perquè i potser alguna cosa més.
Àgatha Estera
04/10/2011 21:28
A la seva adolescència, quan demanin intimitat, els podrem recriminar que ens van robar la nostra? o ja ni ens enrecordarem?
rrenedo
04/10/2011 21:25
No saps cóm t’entenc!!! Força, paciència i a gaudir dels -pocs- moments.