ARA Criatures

Fa mesos vaig escriure sobre el mètode ROPA, una invitro que permet implantar els embrions d’una dona en l’úter de la seva parella. Entre les reaccions al tema, hi havia la pregunta de com decidim les mares lesbianes qui es queda embarassada. No cal dir que no hi ha una norma, però hi ha sí una tendència general. La més pràctica, quan totes dues es volen quedar embarassades, és començar per la que té més edat: és qüestió de fertilitat, a la més gran (en teoria) li queden menys anys i òvuls fèrtils. Algunes famílies de mares lesbianes opten per l’intercanvi d’embrions a través d’un ROPA, però no és la tendència majoritària, pel nombre més baix d’èxit d’embarassos que dóna. A vegades es tria el mateix donant de semen per concebre a totes les criatures, però s’ha de dir que no sempre és possible perquè a vegades al banc de semen ja no queden prou mostres del mateix donant o s’ha arribat al límit de 6 criatures concebudes. El que sí és molt comú, és que després d’un primer embaràs, arribi la bessonada !

Una altra casuística és la de les mares lesbianes que tot i voler un fill, no es senten còmodes amb un embaràs, i prefereixen que sigui la seva parella qui ho faci. Les seves raons són comunes a totes aquelles dones que no “senten el crit de la maternitat”, independentment de las seva orientació sexual, i no per això es senten ni fan menys de mares. L’avantatge de la dona lesbiana “sense instint d’embaràs” és que no ha de quedar-se obligatòriament embarassada ni fer una adopció per formar una família. Algunes aquestes parelles opten per un ROPA per tenir fills biològicament de totes dues, per una qüestió més de sentiment, que el fill sigui de totes dues, que no pas per motius clínics. Val a dir, que també hi ha famílies de lesbianes on tota la criaturada l’ha parit la mateixa dona.

Cada cas és diferent i malgrat que totes siguem lesbianes, vivim la maternitat de forma molt particular. Hi ha qui té molta il•lusió per viure l’experiència d’un embaràs, qui fa de coach perfecte de l’embaràs de l’altra, qui pateix les nàusees com si estigués embarassada, qui es mareja durant la amniocentesi … com va ser en el nostre cas.

Mentre em feien la prova, la meva dona s’esperava a fora. Va durar més del normal perquè un dels bessons es movia massa i va ser difícil fer l’extracció. Acabada la prova, la Montse va entrar a la sala i es va haver d’estirar al llit, mentre jo m’asseia al seu costat. Patiment de mare no gestant !

Entrada publicada a Fent família homoparental el dilluns, 13/12/2010 a les 13:31.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.