Ser adolescent i qüestionar-te qui ets, ja és prou dur com per haver de patir l’assetjament d’algú perquè ets o diu que ets homosexual.
Hem tancat una setmana terrible amb la notícia de la mort de quatre adolescents als Estats Units víctimes de la homofòbia: Tyler Clementi (Nova York), Asher Brown (Texas), Seth Walsh (California), William Lucas (Indiana). Quatre adolescents que s’han suïcidat després de l’assetjament al que han estat sotmesos per la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Segons les estadístiques nord-americanes, 8 de cada 10 adolescents LGTB pateixen assetjament a les aules. A Catalunya, al 2006 el síndic de greuges parlava d’un 4.7% de bullying escolar en general. Insults, agressions, bromes de mal gust que es fan principalment al pati o fora de l’escola, lluny del control d’algun adult segons un estudi de l’Icev. Per sort hi ha dues grans diferències entre els dos països: a Catalunya els centres de secundària no són tant socialment discriminatoris com els nord-americans (només cal pensar en el terrible ritual del ball de graduació..), i a Catalunya la llei protegeix els drets fonamentals de les persones LGTB. Tot i així cal invertir més en polítiques educatives pel que fa a l’educació emocional, i separar-la d’una vegada “l’educació sexual”, és la única manera de trencar els rols de gènere i el llenguatge sexista. Cal actuar dia a dia, estar atent a qualsevol petit gest discriminatori o amenaçat i ser molt conscients tots del pes que hi posem a les paraules.
Si tens un/a fill/a homosexual i busques informació sobre com tractar el tema, et recomano que visitis el web d’Ampgil (Associació de Mares i Pares de gais i lesbianes).
“Per entendre’ns” és el meu bloc personal com a mare lesbiana, la meva criatura bonica. Hi trobaràs la vida quotidiana d’una família homoparental: les qüestions domèstiques, el què, el com i el perquè i potser alguna cosa més.
Victoria
07/10/2010 14:53
Quina pena, aquesta noticia Agatha… quin dolor la soletat i l’assetjament. Quan tindrem més cor i els hi demanarem als nostres fills més comprensió per tots. A vegades amb detalls petits podem fer-ho, recordo a casa meva que el pare no ens deixava malparlar de ningú absolutament i li agraeixo molt, jo penso que sempre podem engrandir la capacitat d’estimar i fer-ho veure-ho sempre sense prejudicis ni discrimanacions de cap mena.