Aquest mes es representa al Poble Espanyol una obra de teatre infantil que vol apropar als més petits el concepte de l’homosexualitat. És una valenta iniciativa que ha topat amb un desafortunat títol : “Marieta”. Ens expliquen la historia d’en Pau que demana una cuineta com a regal i per això és discriminat per familiars i amics. Segons el director i autor del text, Francesc Mas , “a molts pares els falten referents per explicar l’homosexualitat, i a la nostra història mostrem diferents tipus de famílies perquè després puguin donar respostes als seus fills”. Ben cert Francesc. Però també és cert que el títol “marieta” no és gaire encertat a l’hora d’inculcar un llenguatge sense estereotips, un llenguatge en positiu sobre l’homosexualitat. Mal camí el de començar per una imatge que vol representar un home homosexual en forma de “marieta”.
Com canviarem el llenguatge heterosexista si les primeres paraules que senten els fills de famílies heteroparentals ja estan viciades per l’homofobia?
Dit en plata, quins recursos tindrà un pare, que ha portat al nen de 5 anys a veure l’obra, i poc després el nen insulta amb la paraula “marieta” al seu germà o amic?
No és un tema fàcil de tractar, perquè sovint tendim a victimitzar i donar una imatge que identifica l’homosexualitat amb problemes de convivència i experiències en negatiu. Si només l’homosexualitat surt als mitjans quan és notícia, i sovint en negatiu, per què no comencem per omplir l’imaginari infantil ( i de pas transformar el d’adults) en histories que neixin en origen en positiu?
Potser el problema el tinc jo, dona lesbiana i adulta, que em quedo amb el doble sentit de la paraula marieta i sóc incapaç d’aïllar-la de la història i el missatge.
Deixo el video promocional:
“Per entendre’ns” és el meu bloc personal com a mare lesbiana, la meva criatura bonica. Hi trobaràs la vida quotidiana d’una família homoparental: les qüestions domèstiques, el què, el com i el perquè i potser alguna cosa més.
Francesc Mas
13/03/2012 19:36
Hola Àgatha,
Primer de tot, agrair-te que hagis mencionat el nostre espectacle al teu bloc. Respecte al què hi dius, crec que haig d’aclarir algun malentès ja que no m’agradaria que anés a més.
Com tu dius, fer un espectacle d’aquestes característiques ha estat difícil i alhora valent, ja que les circumstàncies que ens hem trobat i els comentaris que hem tingut han demostrat que era molt necessari un espectacle així. També està clar que ha provocat certes confusions i m’agradaria defensar el que he escrit i dirigit per tal que quedi clara la intenció normalitzadora de l’espectacle.
Per les teves paraules no em queda clar si has vist l’obra. Sigui com sigui, el teu comentari respecte al títol ja l’he rebut en més d’una ocasió. Normalment, però, me l’ha fet gent que ha argumentat la suposada falta de delicadesa del títol amb comentaris molt desafortunats que evidencien un sentiment homòfob i una sèrie de prejudicis respecte la homosexualitat que em van sorprendre negativament. L’espectacle duu per títol el nom de l’heroïna de la història, una marieta, un animaló simpàtic i divertit que es converteix en la còmplice d’en Pau, el protagonista. La marieta (repeteixo, un animaló) no representa ni de lluny “un home homosexual” com dius. Precisament és això el que la majoria dels adults que veuen l’espectacle no saben entendre. Els adults tenen tan fortament lligat al cap la connotació negativa de la paraula “marieta” que no saben veure-hi més enllà. Però els anys d’experiència en el camp del teatre infantil, m’han fet veure que els nens i nenes són molt més intel•ligents que els adults i que no tenen aquests lligams pejoratius al respecte.
Puc assegurar-te que, a l’espectacle, els referents que donem de l’homosexualitat són totalment positius i que, precisament, amb aquest títol, volíem trencar el tòpic que relaciona el pobre animaló amb l’insult homòfob. La meva intenció és, i crec que està prou aconseguida, el que dius tu: omplir l’imaginari infantil ( i de pas transformar el d’adults) en histories que neixin en origen en positiu.
Si no fos així, estaria llençant-me pedres a la teulada.
cialavisual@gmail.com
Àgatha Estera
13/03/2012 21:24
Gràcies Francesc per l’explicació. No dubto de la vostra intenció de donar referents positius, però potser es pot millorar el tractament. En qualsevol cas no és gens fàcil, perquè tens raó, hi ha molts tòpics a trencar, el de la marieta o el pensar que ser homosexual o ser nen apassionat de les cuinetes comporta rebuig.
Endavant que necessitem moltes iniciatives com la vostra !
Maria
04/03/2012 10:34
Sorprenent. M’he quedat amb les ganes de saber quina justificació dóna l’autor per haver triat aquest títol, perquè està clar que la iniciativa és bona…
Carme
02/03/2012 23:08
He sentit el comentaria a La Tribu i m’he quedat gelada. He pensat el mateix que tu. Quins recursos lingüistics es dóna a la canalla per anomenar-nos?
És una bona idea però, al director de l’espactacle li cal una mica de formació i sensibilitat.