ARA Criatures

Si ets lesbiana, de Barcelona o àrea metropolitana i has nascut després del 1977 i et pregunto pel “Daniel’s” posaràs cara de póker i em preguntaràs: “el qué?”. És el mateix que em va contestar fa quinze dies la meva dona quan li vaig dir que estava preparant un reportatge sobre la Daniela i el seu bar de Barcelona. Ella, la meva – encisadora i nascuda després del 77-  dona va començar a visitar els locals d’ambient cap a l’any 2000, quan venia del seu gran poble o la seva mitja ciutat – segons el teu patró geo-personal- i llavors ja feia cinc anys que el Daniel’s havia tancat.

Si ets lesbiana y has nascut abans del 1977, visquessis al racó de Catalunya que visquessis, segurament vas trepitjar alguna vegada al Daniel’s. Vas trucar al timbre, et va obrir alguna de les “Maries” que van passar per la barra en diferents èpoques del bar, i, tot just entrar, la Daniela et va preguntar: “¿Qué quieres tomar?”. La meva arribada acabava al primer pis on estava la taula de billar. No és que en fos aficionada,  però als 20 anys i encara a la facultat,  jo el que volia era lligar amb el pressupost més econòmic possible, és a dir, pagant el mínim de copes.

Hem vaig perdre els primers 20 anys del Daniel’s, la “bollo-ebullició” del petit local a la plaça Cardona de Barcelona. Tot preparant un reportatge pels informatius de TV3, vaig descobrir que als anys 70 i 80 el Daniel’s va ser el punt de trobada de la comunitat lesbiana de Barcelona (sense revelar noms propis: artistes de El Molino, activistes feministes, mestresses de casa, estudiants, polítiques, etc.), punt obligat de pas del “bollo star system” madrileny quan visitaven la ciutat comtal.

Fa deu dies, les entitats LGTB, l’Ajuntament i la Generalitat van fer un homenatge pòstum a la Daniela, la primera empresària lesbiana en obrir un local per a dones a Barcelona. La sala del Palau Moja on es va fer l’acte es va omplir de representants d’aquella generació de lesbianes i gais que van lluitar per aconseguir els drets que ara tenim. Entre elles, molt poques són ara mares. En aquella època prou feina es tenia en lluitar pels drets i contra els estigmes. Si havien fills, aquests generalment eren el resultat d’una relació heterosexual prèvia. Ara per sort, per entrar a un local d’ambient, no hem de prèmer cap timbre, i lesbianes i gais podem ser mares i pares a través de l’adopció o a la reproducció assistida.

Pots veure el reportatge sobre el Daniel’s aquí.

Entrada publicada a Per entendre’ns… el dilluns, 29/11/2010 a les 22:07.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.