ARA Criatures

Al certificat de naixement de les bessones d’en Manu ell apareix com a mare. És un pare solter que va decidir formar la seva família a través de la gestació subrogada. El vaig conèixer l’any passat quan feia un reportatge pel Telenotícies de TV3 sobre els mal anomenats “ventres de lloguer” i  els problemes d’inscripció al Registre Civil que tenen les parelles dos pares gais. Es tracta d’un mètode de reproducció assistida prohibit a Espanya i políticament no es vol obrir una via que permeti fer-ho a l’estranger.  Des de llavors, he conegut  altres parelles d’homes que han format la seva família gràcies a la gestació per subrogació, i la majoria ho han fet a Califòrnia (EE.UU).

Com la majoria dels homes que opten per la subrogació, en Manu va descartar l’adopció pel llarg temps d’espera i  perquè “no em veia preparat per afrontar la situació, l’espera, l’angoixa i fer-me càrrec d’un infant de 5 o 6 anys amb una complicada trajectòria al darrera”, m’explicava en Manu.

Així que, per casualitat, va saber de la gestació subrogada ,va viatjar als Estats Units i va decidir començar el procés de fertilització in vitro. El seu principal temor era que, en mig del procés, la mare gestant  es fes enrere i volgués quedar-se la criatura. “Un cop em van explicar com aniria tot, vaig conèixer la donant dels òvuls i a la mare gestant,  i em vaig quedar tranquil·líssim”. En el procés hi intervenen dues dones, una hi posa l’òvul i l’altre el ventre. És la manera que s’utilitza per evitar una relació  biològica entre la criatura i la mare gestant. A l’Estat de Califòrnia a les vint setmanes de gestació, un jutge va escoltar les parts implicades i va dictar una sentencia de paternitat on es reconeixia a en Manu com a únic pare. “ En el meu cas, la mare gestant està casada, té 4 fills,  i la seva família coneix tot el que ha fet per a mi. Després del part, ens vàrem tornar a veure tots. Els seus fills saben perfectament que la seva mare m’ha ajudat a formar la meva família. Evidentment hi ha un compensació econòmica, jo no em sentiria bé si ho fessin de franc, jo ajudo a la seva família d’una altra manera”, explica en Manu.

La primera vegada que vaig llegir sobre els “ventres de lloguer” em va incomodar, em semblava una explotació i una comercialització de l’úter de la dona. Després, a mesura que llegia a la Xarxa les experiències tant d’homes com de dones que havien accedit a la maternitat gràcies al gestació per subrogació, vaig començar a tenir dubtes. Finalment quan vaig poder parlar i preguntar a en Manu, i a d’altres parelles d’homes sobre l’experiència i veure la tendresa i la felicitat de les seves famílies, vaig tenir-ho clar, perquè,  de fet, en el meu cas algú  (anònim per imperatiu legal) també m’ha ajudat a formar la meva família i no ho defineixo com una explotació de gènere, simplement ho anomenem “el donant de semen anònim” i ningú s’incomoda.  Val a dir que el testimoni de la Mercè em va ajudar a arribar a aquesta conclusió. Us en parlo la setmana vinent.