Entrades amb l'etiqueta ‘sotir de l’armari’

Sant tornem-hi

diumenge, 4/09/2011

Nou pis. Nous veïns. Nova escola. Continuem sortint de l’armari i ens continuen fent els mateixos comentaris. “Són bessons i tenen dues mares”, expliquem quan anem a matricular els nens a la nova escola, i ens contesten: “ cap problema, tenim molts nens que són adoptats”.  Cap problema, penses, però què tenen en comú les peres i les pomes, tret que totes dues són fruites?

I ho veus a venir, sant tornem-hi a explicar-nos. Em comença a agradar.

Així que he decidit fer una llista de les preguntes més comunes que ens fan a les famílies de mares lesbianes o pares gais, tant si estem en parella com si som monoparentals. Són preguntes que tots ens fem, independentment de si tenim o no fills,  independentment del gènere que ens enamori o del sexe que ens faci perdre el cap.

És adoptat? Algunes parelles de dones o d’homes opten per l’adopció nacional, d’altres s’han aventurat a fer una adopció internacional en solitari i posteriorment la seva parella ha coadoptat aquí a la criatura. Unes i uns hem optat per la maternitat/paternitat biològica a través de la reproducció assistida. I també hi ha  pares gais o mares lesbianes que tenen fills biològics fruit d’un matrimoni anterior i que generalment comparteixen la custòdia amb la seva exparella.

Qui l’ha parit? Hi ha parelles que es molesten per la pregunta, així que no la disparis de bon principi. També hi ha el cas de parelles de dones que utilitzen el métode ROPA, o de pares gais que recorren a la gestació per substitució (els ventres de lloguer) així que técnicament la resposta es complica. Nosaltres sempre contestem: “compara’ns les panxes i ho sabràs de seguida”, o “mira a l’Enric, a qui s’assembla?”.

Com us anomenen? Papa/papi, mama/mami, Joan/Josep, Maria/Cristina… Sovint els nens acaben repetint com ens anomenem entre nosaltres.

Sou família monoparental? Som família homoparental, que vol dir que està formada per dos adults del mateix gènere. Això no treu que existeixin famílies monoparentals de pares solters gais o mares solteres lesbianes, o bisexuals o transsexuals. Sí, jo sovint també em perdo amb tantes etiquetes…

Qui fa de mare i qui fa de pare? Segons les aptituds i el caràcter de cadascú, ens intercanviem els rols. Tenim la sort de poder-nos escapar dels estereotips,  reinventar-nos i així combinar pomes i peres, segons el plat i la temporada.

La última pregunta arriba de forma descarada tot prenent un cafè o en format confidencial al segon gintònic. Has estat amb homes?

 

 

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Per entendre’ns… | 3 comentaris »

El nom a la bústia

dilluns, 18/07/2011

Canvies de pis: empaquetes, carregues, desempaquetes i penses en el correu. Quin noms posem a la bústia?

Quan erem, als ulls estranys,  oficiosament companyes de pis, vàrem decidir escriure la inicial del nom seguida del cognom, per no revelar als visitants que en aquell pis hi vivien dues dones. Quina tonteria, tots els veïns ja n’eren ben conscients.

Al nou pis, al nou veïnat,  ja t’has creuat amb alguna veïna que t’ha pregutat si som “els nous veïns”, assenteixes amb el cap mentre penses que som “ les noves veïnes”, però no li dius, perquè potser sí que té raó, ara som “els nous veïns”, el génere masculí dels bessons ens ha robat l’adjectiu femení familiar.

I de seguida ens hem afanyat a posar etiquetar la bústia. Què hi posem: familia Estera-Puig? Inicial de nom i el cognom? Nom i cognom de tots quatre? Finalment ens decidim pels nostres dos noms sencers i cognoms. Ja no cal jugar al gat i la rata. Al cap i a la fi, quants dies continuaran pensant que la que porta els nens a la piscina és la cangur? No gaires, a la gespa els nens criden tranquilament mama i mami sense amagar-nos, com ha de ser.

Etiquetes: , , ,
Publicat a Per entendre’ns… | 6 comentaris »

Estranyament mare lesbiana normal

dimecres, 6/07/2011

Marxem de ciutat, fem allò tant català de “vendre la casa i anar de lloguer” i canviem Barcelona per una població més apta per a nens. I a la preocupació d’organitzar una mudança,  s’afegeix el pensar com ens acolliran al nou destí. Hem de tornar a sortir de l’armari i repetir les mateixes escenes dels últims 4 anys, ara totes concentrades perquè ja som un pack familiar. Per sort, nosaltres ja hem assumit el procés amb naturalitat. Al principi se’ns feia una mica estrany explicar-nos,  mai havíem sigut mares i se’ns feia “rarot” parlar dels nostres fills, suposo que tant estrany com a l’altra persona li sonava la paraula “família homparental”.

Val a dir que fins ara l’experiència ha estat positiva. Com que faig jo sola els tràmits i de bon principi no em presento com “Àgatha  Estera, mare lesbiana”, s’ha produït algun equívoc. Com quan a l’hora d’empadronar-nos, amb els quatre documents d’identitat sobre la taula, el funcionari de l’Ajuntament em pregunta si el meu marit no s’empadrona. I jo, que per si un cas ja li havia ofert el llibre de família, li contesto que el meu marit és l’altra dona del DNI i que estem casades. I ell com si res, com ha de ser, continua entrant les dades a l’ordinador, i “quin dels nens és el gran?”, “són bessons”, li contesto, i ell  passa a un altre tema: tenen vehicle?

Se’m  fa estrany ser tant “normal”.

Etiquetes: ,
Publicat a Per entendre’ns… | 5 comentaris »

Com es diu la teva dona?

dimecres, 15/12/2010

Estem a punt d’acabar el nostre primer trimestre a P3 i encara no hem memoritzat ni els noms, ni les cares de tots els altres 48 nens del curs, i molt menys, els de les seves mares o dels seus pares. ¿Com s’ho fan les mestres? A mi, que al setembre, em feia gràcia quan les professores s’equivocaven en creuar-nos els noms, i els nostres fills les corregien…  De fet, no els passava res que no em passi a mi quan coincideixo amb d’altres famílies homoparentals: recordar els noms d’una parella de dones o d’homes és sempre més difícil que els d’una d’heterosexual, sobretot si a més, s’assemblen físicament. Per què? Doncs senzillament perquè a més d’en recordar-te del nom li has d’assignar una de les dues cares.  Quan només hi ha un Antonio i una Antònia, tens molt clar qui és qui.

En cas de confusió, en aquests casos el millor és posar la directa, com va fer una de les mares del curs. Va anar cap a la meva dona, i li va preguntar: “Com es diu la teva dona?” I la Montse, tota sorpresa perquè no s’ esperava una pregunta així, una mica més i em canvia el nom. El cert és que normalment nosaltres ens referim l’una a l’altra com “la meva dona” i sobretot ho fem en llocs o trobades d’ambient.  Estem acostumades a que, des de fora, les veïnes de l’escala o al forn de pa, ens preguntin per “la teva companya”. Allò de “l’amiga”, per sort, ja pertany a una altra època.

El cas és que la mare que va fer la pregunta directa té una germana que també és mare lesbiana i ja estava molt acostumada a la realitat homoparental. I la veritat és que després de 3 mesos portant i recollint totes dues mares els nens a l’escola, ara ja estem, crec, totes els famílies al mateix nivell: aconseguir posar nom a aquelles cares que ja ens són familiars.

Dissabte tenim la festa d’aniversari dels nens del novembre i del desembre, ens posarem tots a prova.

Etiquetes: , ,
Publicat a Per entendre’ns…, Qüestions domèstiques | 7 comentaris »