És com començar la casa per la teulada. Obres un llibre infantil que aborda la historia d’on venen els nens, i tots acaben pagant peatge a l’episodi que il·lustra allò de “el papa i la mama s’estimen molt…” per referir-se d’una manera bonica i romàntica, tot i que un pèl ensucrada, sobre l’acte més animal dels humans: el sexe. D’acord, en els països desenvolupats només el 10 per cent de les concepcions són asexuades, però són immaculades concepcions que s’han convertit en criatures, que també tenen la seva historia.
Hi ha criatures que, tot i que el papa i la mama encara s’estimen molt, i que van estimar-se bíblicament molt i molt, la cosa no va funcionar i van haver de portar l’amor a un centre de reproducció. També hi ha criatures que quan els toca escoltar el conte de la concepció, el papa i la mama s’han deixat d’estimar i no per això els nens han deixat d’existir.
En el cas de la mama+mami, ningú dubta que s’estimen molt, el cas és que hi ha qui no sap ben bé com. Tot el contrari dels papa+papi, on tothom es creu ben il·lustrat al respecte, i n’hi ha qui fins i tot en fa bromes de cert mal gust.
Potser seria hora de començar la historia des del punt neutre d’una trobada entre l’òvul i l’espermatozou, perquè no tots els òvuls corresponen a una mare ni tots els espermatozous es converteixen en pares. Es tracta d’un punt poc romàntic, massa científic potser, però que ens permet deixar el sexe per més endavant, quan el tema realment interessa, així evitarem que confonguin, com fan molts adults, l’amor, la sexualitat i la reproducció. I d’adolescents es centrin més en les malalties de transmissió sexual, sigui quina sigui la seva orientació o pràctica sexual, i menys en els embarassos no desitjats.
“Per entendre’ns” és el meu bloc personal com a mare lesbiana, la meva criatura bonica. Hi trobaràs la vida quotidiana d’una família homoparental: les qüestions domèstiques, el què, el com i el perquè i potser alguna cosa més.