Entrades amb l'etiqueta ‘sexe’

Comencem per l’òvul i l’espermatozou

dimarts , 27/03/2012

És com començar la casa per la teulada. Obres un llibre infantil que aborda la historia d’on venen els nens, i tots acaben pagant peatge a l’episodi que il·lustra allò de “el papa i la mama s’estimen molt…” per referir-se d’una manera bonica i romàntica, tot i que un pèl ensucrada, sobre l’acte més animal dels humans: el sexe.  D’acord, en els països desenvolupats només el 10 per cent de les concepcions són asexuades, però són immaculades concepcions que s’han convertit en criatures, que també tenen la seva historia.

Hi ha criatures que, tot i que el papa i la mama encara s’estimen molt, i que van estimar-se bíblicament molt i molt, la cosa no va funcionar i van haver de portar l’amor a un centre de reproducció. També hi ha criatures que quan els toca escoltar el conte de la concepció, el papa i la mama s’han deixat d’estimar i no per això els nens han deixat d’existir.

En el cas de la mama+mami, ningú dubta que s’estimen molt, el cas és que hi ha qui no sap ben bé com. Tot el contrari dels papa+papi, on tothom es creu ben il·lustrat al respecte, i n’hi ha qui fins i tot en fa bromes de cert mal gust.

Potser seria hora de començar la historia des del punt neutre d’una trobada entre l’òvul i l’espermatozou, perquè no tots els òvuls corresponen a una mare ni tots els espermatozous es converteixen en pares. Es tracta d’un punt poc romàntic, massa científic potser, però que ens permet deixar el sexe per més endavant, quan el tema realment interessa, així evitarem que confonguin, com fan molts adults, l’amor, la sexualitat i la reproducció. I d’adolescents es centrin més en les malalties de transmissió sexual, sigui quina sigui la seva orientació o pràctica sexual, i menys en els embarassos no desitjats.

Sóc masclista o sóc massa lesbiana?

dimarts , 29/03/2011

Tinc una amiga de la universitat, la Cristina, executiva d’una entitat financera, amb dos fills i un marit metge, la mare treballadora perfecta. És d’aquelles amistats que el temps separa, però a qui aprecies i amb qui quedes per dinar o per fer un cinema i per posar-te al dia de la vida de cadascuna. Ahir ens vam tornar a veure, però hem acabat tant enfadades l’una amb l’altra que no sé si es repetirà.

Ho faig curt i vaig al grà. Amb tota la confiança d’una bona amistat, li he explicat que havia conegut una dona molt atractiva que m’accelerava el cor, com feia temps que no em passava. Tota ofesa m’ha contestat que m’havia passat amb el comentari, que no eren coses d’explicar, que ara jo era una dona casada i mare de dos fills. No podia creure el que em deia, i per suavitzar la situació hi he volgut posar un punt d’humor: “dona, he dit que és atractiva, no que vulgui fotre un polvo”.  Ai ! Quin enrenou que he provocat, m’ha dit que era una masclista, que havia fet el mateix comentari que fan els homes al gimnàs. Per què – jo dona -no puc dir si una altra dona m’agrada, si la trobo guapa, extremadament atractiva o m’agradaria anar-me’n al llit amb ella? I ella- també dona- pot dir que un home té un punt sexy, està per menjar-se’l o li faria fer una bogeria? (més…)