Entrades amb l'etiqueta ‘ROPA’

Sant tornem-hi

diumenge, 4/09/2011

Nou pis. Nous veïns. Nova escola. Continuem sortint de l’armari i ens continuen fent els mateixos comentaris. “Són bessons i tenen dues mares”, expliquem quan anem a matricular els nens a la nova escola, i ens contesten: “ cap problema, tenim molts nens que són adoptats”.  Cap problema, penses, però què tenen en comú les peres i les pomes, tret que totes dues són fruites?

I ho veus a venir, sant tornem-hi a explicar-nos. Em comença a agradar.

Així que he decidit fer una llista de les preguntes més comunes que ens fan a les famílies de mares lesbianes o pares gais, tant si estem en parella com si som monoparentals. Són preguntes que tots ens fem, independentment de si tenim o no fills,  independentment del gènere que ens enamori o del sexe que ens faci perdre el cap.

És adoptat? Algunes parelles de dones o d’homes opten per l’adopció nacional, d’altres s’han aventurat a fer una adopció internacional en solitari i posteriorment la seva parella ha coadoptat aquí a la criatura. Unes i uns hem optat per la maternitat/paternitat biològica a través de la reproducció assistida. I també hi ha  pares gais o mares lesbianes que tenen fills biològics fruit d’un matrimoni anterior i que generalment comparteixen la custòdia amb la seva exparella.

Qui l’ha parit? Hi ha parelles que es molesten per la pregunta, així que no la disparis de bon principi. També hi ha el cas de parelles de dones que utilitzen el métode ROPA, o de pares gais que recorren a la gestació per substitució (els ventres de lloguer) així que técnicament la resposta es complica. Nosaltres sempre contestem: “compara’ns les panxes i ho sabràs de seguida”, o “mira a l’Enric, a qui s’assembla?”.

Com us anomenen? Papa/papi, mama/mami, Joan/Josep, Maria/Cristina… Sovint els nens acaben repetint com ens anomenem entre nosaltres.

Sou família monoparental? Som família homoparental, que vol dir que està formada per dos adults del mateix gènere. Això no treu que existeixin famílies monoparentals de pares solters gais o mares solteres lesbianes, o bisexuals o transsexuals. Sí, jo sovint també em perdo amb tantes etiquetes…

Qui fa de mare i qui fa de pare? Segons les aptituds i el caràcter de cadascú, ens intercanviem els rols. Tenim la sort de poder-nos escapar dels estereotips,  reinventar-nos i així combinar pomes i peres, segons el plat i la temporada.

La última pregunta arriba de forma descarada tot prenent un cafè o en format confidencial al segon gintònic. Has estat amb homes?

 

 

Quina de les dues mares es queda embarassada?

dilluns, 13/12/2010

Fa mesos vaig escriure sobre el mètode ROPA, una invitro que permet implantar els embrions d’una dona en l’úter de la seva parella. Entre les reaccions al tema, hi havia la pregunta de com decidim les mares lesbianes qui es queda embarassada. No cal dir que no hi ha una norma, però hi ha sí una tendència general. La més pràctica, quan totes dues es volen quedar embarassades, és començar per la que té més edat: és qüestió de fertilitat, a la més gran (en teoria) li queden menys anys i òvuls fèrtils. Algunes famílies de mares lesbianes opten per l’intercanvi d’embrions a través d’un ROPA, però no és la tendència majoritària, pel nombre més baix d’èxit d’embarassos que dóna. A vegades es tria el mateix donant de semen per concebre a totes les criatures, però s’ha de dir que no sempre és possible perquè a vegades al banc de semen ja no queden prou mostres del mateix donant o s’ha arribat al límit de 6 criatures concebudes. El que sí és molt comú, és que després d’un primer embaràs, arribi la bessonada !

Una altra casuística és la de les mares lesbianes que tot i voler un fill, no es senten còmodes amb un embaràs, i prefereixen que sigui la seva parella qui ho faci. Les seves raons són comunes a totes aquelles dones que no “senten el crit de la maternitat”, independentment de las seva orientació sexual, i no per això es senten ni fan menys de mares. L’avantatge de la dona lesbiana “sense instint d’embaràs” és que no ha de quedar-se obligatòriament embarassada ni fer una adopció per formar una família. Algunes aquestes parelles opten per un ROPA per tenir fills biològicament de totes dues, per una qüestió més de sentiment, que el fill sigui de totes dues, que no pas per motius clínics. Val a dir, que també hi ha famílies de lesbianes on tota la criaturada l’ha parit la mateixa dona.

Cada cas és diferent i malgrat que totes siguem lesbianes, vivim la maternitat de forma molt particular. Hi ha qui té molta il•lusió per viure l’experiència d’un embaràs, qui fa de coach perfecte de l’embaràs de l’altra, qui pateix les nàusees com si estigués embarassada, qui es mareja durant la amniocentesi … com va ser en el nostre cas.

Mentre em feien la prova, la meva dona s’esperava a fora. Va durar més del normal perquè un dels bessons es movia massa i va ser difícil fer l’extracció. Acabada la prova, la Montse va entrar a la sala i es va haver d’estirar al llit, mentre jo m’asseia al seu costat. Patiment de mare no gestant !

Tu hi poses l’òvul i jo el ventre

dijous, 20/05/2010

Moltes parelles de lesbianes acudim a la reproducció assistida per tenir fills, fins al punt que  hi ha qui parla d’un lesbo baby boom. I quan entrem en l’inacabable cercle de la reproducció asisitida, vivim les esperes, les angoixes i les mateixes decepcions que les parelles heterosexuals que no poden concebre de forma tradicional. Bé, si em permeteu un punt d’humor en un tema tan complicat, hi ha un tràngol que ens el saltem: és el de la decepció de saber que la persona que més estimes en aquest món no et deixarà embarassada. Això ja ve de fàbrica.

En el nostre cas, quan la inseminació artificial no funciona i fallen els tres primers intents de la fecundació in vitro – i la causa és que els nostres òvuls no són prous “bons”-  alguns centres ens ofereixen una tercera via: el mètode ROPA. És l’opció de quedar-te embarassada amb els òvuls de la teva dona.

Per poder fer-ho cal estar casades. No és mèdicament res nou, de fet es segueix el mateix tractament de fecundació in vitro que si la donant fos anònima, tot i així es tracta d’una “petita revolució” social fins al punt que el ROPA no està exent de polèmica. Un informe positiu de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assitiada va obrir formalment aquesta possibilitat. Tot hi així hi ha qui ho compara a una donació d’òvuls,  i al no ser anònima, la considera fora de la llei. D’altres centres de reproducció creuen que en el moment que es va legalitzar el matrimoni entre persones d’un mateix sexe, va deixar de ser una donació. Argumenten que es tracta de compartir els “gàmets” amb el cònjuge, de la mateixa manera que es fa en un procés d’in vitro, quan el marit “cedeix” el seu esperma a la muller perquè aquesta es quedi embarassada.

És un mètode especialment indicat per a aquelles parelles on una de les dones té problemes d’infertilitat, però desitja quedar-se embarassada. També l’utilitzen parelles de dones que volen sentir-se biològicament mares totes dues de la mateixa criatura, de manera que una hi posa els òvuls i l’altra la matriu.

L’any passat van néixer a Espanya els primers nadons concebuts d’aquesta manera, tot i que no és una pràctica generalitzada per la complexitat del mètode i els menors resultats d’embarassos que dóna.

Amb el mètode ROPA ben bé es pot dir que “ella l’ha deixada embarassada”.