Sovint quan escric sobre famílies homoparentals em refereixo a la realitat de dues mares o dos pares i els seus fills biològics o adoptats, però hi ha moltes altres famílies homoparentals que “exerceixen com a tals”. M’hi ha fet pensar aquests dies un veí del nostre antic edifici. Ens varem “reconèixer” com a gai i com lesbiana quan es va fer evident el meu embaràs, quan es va fer evident que aquella altra noia que vivia a l’àtic no era la meva companya de pis.
Llavors en Josep em va explicar que feia poc que ell també s’havia casat amb el “seu company de pis”, y que era oficialment el “padrastre” de la filla de 24 anys d’en Pere. Poc després la mare d’en Josep es va posar malalta, en Pere es va jubilar i tots tres (mare, fill i jove) van marxar a viure més tranquils a la seva segona residencia, fora de Barcelona, fins ara que han tornat perquè la mare d’en Josep ha mort.
En Pere ha cuidat durant l’últim any a la seva sogra quan en Josep anava a treballar. La història no hauria de ser sorprenent, però malauradament ho és. Quantes famílies canvien de residència per atendre als seus grans? Quants homes cuiden a les seves mares malaltes? Quants homes cuiden a les seves sogres malaltes ?
“Per entendre’ns” és el meu bloc personal com a mare lesbiana, la meva criatura bonica. Hi trobaràs la vida quotidiana d’una família homoparental: les qüestions domèstiques, el què, el com i el perquè i potser alguna cosa més.