Entrades amb l'etiqueta ‘policia’

La tranquil·litat d’un petó ben fet

dimecres, 23/03/2011

Avui m’he trobat a una ex-parella que feia molts anys que no veia. A banda de l’alegria de retrobar-nos, és d’aquelles relacions que el temps ha fet bones, s’ha produït una situació molt divertida. Dic divertida perquè ella és mosso d’esquadra i jo periodista i tot ha començat amb una visita d’una vintena de mossos d’esquadra uniformats passejant-se per les instal·lacions de TV3.

Després d’uns minuts de comentaris dels meus companys sobre la causa de la visita, entre el grup apareix la Laura, ens saludem amb una gran i llarga abraçada i un petó ben fet – a la galta, jo no sóc de les lesbianes reivindicatives que fan petons als llavis a tort i a dret, sóc una mica més convencional.. .-.

Anys enrere, sense el canvi social que ha suposat el reconeixement legal dels nostres drets (civils i laborals) segurament el petó hauria sigut més discret, i l’alegria més continguda, per allò de la homofobia interioritzada i del “què poguessin pensar”. Segurament si la trobada hagués estat avui mateix a comissaria durant una visita de periodistes, la salutació tampoc  hauria sigut tant efusiva, per trobar-me en camp contrari i perquè al cos policial, el masclisme i la homofobia interioritzada estan a l’ordre del dia, malgrat l’elevat nombre “d’efectius lesbianes” que hi ha al cos.

A la redacció d’un mitjà públic, la situació és diferent, i aquest matí els meus companys estaven més pendents de què feien tants mossos per les instal·lacions, era una imatge realment curiosa, i el que els ha sorprès ha sigut la meva familiaritat amb un d’aquells visitants estranys.

Així que, un cop m’he acomiadat de la Laura, el primer comentari ha sigut: “quines amistats que tens..”. Jo amb el somriure i l’alegria de la retrobada he dit que era una ex-parella de fa anys, quan totes dues érem a la universitat. De seguida ha vingut la segona pregunta: “què han vingut a fer?”. I la veritat és que no ho he pogut contestar… aquesta vegada la curiositat periodística s’ha quedat en un segon pla i a la Laura li he fet un interrogatori vital. No sempre es pot retrobar a una dona, que tu creies fantàstica i que fa 15 anys et va deixar per una altra. Des de llavors, em costa pair a les dones amb el cabell arrissat…