Recordo la primera vegada que vaig veure una parella de dones, tenia uns 7 anys, era el 1978, i anava corrents cap al far del port de Formentera. Asseguts sota el far es dibuixava una parella d’enamorats. Abans d’arribar, vaig desaccelerar la carrera i vaig veure com les dues persones eren dues dones que es besaven. Ho vaig trobar bonic. L’endemà, a la platja, me les vaig tornar a trobar. Aquesta vegada però un comentari desafortunat del meu tiet va trencar l’encanteri: “bolleres” va dir amb un to despectiu. Des d’aquell dia, amb la innocència dels 7 anys, vaig saber que allò que començava a sentir, a casa no ho trobaven bé. (més…)
Com reaccionaries si la teva filla adolescent et digués que s’ha enamorat d’una companya de l’escola? Què li diries al teu fill si et diu que fa temps que sap que és gai? Més enllà de l’acceptació, tindries prou informació per acompanyar-los en el procés?
La Laura, una noia de 17 anys, ha presentat als seus pares les novies que ha tingut . ”Ja fa uns 3 anys que ho saben, no són tontos, i als 14 anys es van atrevir a preguntar-m’ho”, m’explica aquesta estudiant de segon de batxillerat. L’he coneguda a través del bloc. Estava enllestint el seu treball de recerca sobre famílies homoparentals, i m’ha demanat de conèixer la meva experiència com a mare lesbiana. Quina diferència els seus 17 anys, amb els meus 17 anys !
En la meva època d’institut, als anys 80, les persones homosexuals oficialment no existien al currículum escolar. L’educació sexual era o purament científica o es limitava a explicar com evitar els embarassos no desitjats – una informació poc útil per a un noi o una noia homosexual – . I en mig d’aquest silenci, la descoberta del virus del VIH va embolicar encara més la troca, i l’homosexualitat es va fer sinònim de SIDA, promiscuïtat, soledat i infelicitat. Aquesta és la imatge que tenien els meus pares quan, en la inevitable xerrada de pares-filla, van pronunciar aquella paraula “lletja”: lesbiana.
La Laura, en canvi, als seus 17 anys diu que està orgullosa dels seus pares i del seu germà, que pot viure la seva orientació sexual amb relativa normalitat, tot i que ara està amb una noia de 15 anys del seu institut, a qui els seus pares varen voler portar a un psicòleg quan van saber que estaven juntes. Em diu que els seus companys de generació “les discriminen poc, com a molt se’n en burlen però vaja, crec que el jovent d’avui en dia som prou forts com per saber amb qui ens em d’ajuntar i amb qui no, i a saber com portar-ho”. Potser són coses de l’edat, o potser no… I respecte a l’educació sexual o emocional, diu que “es limiten a parlar sobre la no discriminació de les minories”.
El que és segur és que els joves LGTB que puguin viure amb normalitat la seva orientació sexual, que puguin superar l’homofòbia internalitzada, tindran una vida i unes relacions de parella més “sanes”. I l’arrel de tot plegat està en les famílies i l’escola.
Tu ets de les persones que, en el fons, preferiries que el teu fill o filla fos heterosexual, o ja has aconseguit superar -ho?
A mi em costa imaginar-me que els meus fills siguin del Real Madrid, però bé, tot i a contra cor, els regalaríem la samarreta blanca i intentaríem parlar sobre futbol amb calma …
He trobat una petita joia a la xarxa, un web titulat Welcoming Schools, “Escoles de Benvinguda”, que informa sobre com convertir les escoles de primària en un lloc inclusiu per a tots els estudiants, inclosos els homosexuals o els fills de pares/mares homosexuals. Es tracta d’ un projecte de la HRC Fundation que va néixer fa 4 anys fruit d’una experiència de x escoles a New Bedford, Massachussets. És una eina dirigida a pares, mares, educadors/es, personal administratiu, bibliotecaris/es i tota aquella persona que treballa a l’educació infantil i primària.
Es tracten temes com les respostes a les preguntes dels nens sobre les famílies homoparentals, també dóna les claus i les eines per entendre la diversitat familiar i com respondre davant del bullyng o burles homofobiques.
M’agrada la secció de “teachable moments”, moments d’educació, on s’apunten petits escenaris on pot/ha d’ intervenir un adult:
Un estudiant entra a la classe i diu als seus amics:” Això es tant gai”
Escoltes que un estudiant li diu a un altrer: “Com pots ser el teu pare? El seu color de pell es tant diferent del teu!”
Mentre esteu sopant, el teu fill et pregunta “que vol dir gay?”
Welcoming Schools apunta les respostes que es podrien donar a aquestes situacions i a moltes d’altres preguntes.
Al cap i a la fi, els comportaments homofobics i de bullyng en general es manifesten en edats primarenques, i fins i tot quan els adults som testimonis de comportaments cruels contra el “socialment més dèbil”, sovint no hi fem res per intervenir-hi perquè considerem “que són coses de nens”.
Aquesta és una eina totalment adaptable per a d’altres discriminacions, perquè que un infant tingui dos pares o dues mares, no és ni millor ni pitjor que tenir la pell d’un altre color, els ulls menys rodons, “semblar gay”, no vestir “de marca” o tenir tradicions religioses diferents. Potser perquè els pares i mares homosexuals sabem el que és sentir-se i viure “en diferent”, som tant conscients sobre la importància de treballar tots els valors a l’escola.
Coneixes alguna iniciativa semblant a Catalunya?
Tot i que és un anunci antic, crec que el seu contingut no ha caducat. Llàstima que no hi haguessin més capítols per saber com acaba la història.
Sovint em pregunto com reaccionaré quan els meus fills portin a casa algú diferent al que les seves mares estem acostumades. Ser lesbianes o gais no ens lliura de tenir perjudicis, ni tan sols sobre els heterosexuals
Per això a vegades m’imagino com serà l’harpia que s’endurà el meu nen. O, si algun d’ells és gai, si el seu novio serà tant guapo i encisador com el meu fill.
La traducció de l’anunci:
Pare: La Mare m’explica que creus que t’has enamorat.
Filla: Sí Pare: És com tots els altres?
(Arriba un cotxe)
Filla: No
Pare: M’agrada (ell)
Es llegeix: Corolla, allò en que pots confiar.
“Per entendre’ns” és el meu bloc personal com a mare lesbiana, la meva criatura bonica. Hi trobaràs la vida quotidiana d’una família homoparental: les qüestions domèstiques, el què, el com i el perquè i potser alguna cosa més.