Entrades amb l'etiqueta ‘Embaràs’

Comencem per l’òvul i l’espermatozou

dimarts , 27/03/2012

És com començar la casa per la teulada. Obres un llibre infantil que aborda la historia d’on venen els nens, i tots acaben pagant peatge a l’episodi que il·lustra allò de “el papa i la mama s’estimen molt…” per referir-se d’una manera bonica i romàntica, tot i que un pèl ensucrada, sobre l’acte més animal dels humans: el sexe.  D’acord, en els països desenvolupats només el 10 per cent de les concepcions són asexuades, però són immaculades concepcions que s’han convertit en criatures, que també tenen la seva historia.

Hi ha criatures que, tot i que el papa i la mama encara s’estimen molt, i que van estimar-se bíblicament molt i molt, la cosa no va funcionar i van haver de portar l’amor a un centre de reproducció. També hi ha criatures que quan els toca escoltar el conte de la concepció, el papa i la mama s’han deixat d’estimar i no per això els nens han deixat d’existir.

En el cas de la mama+mami, ningú dubta que s’estimen molt, el cas és que hi ha qui no sap ben bé com. Tot el contrari dels papa+papi, on tothom es creu ben il·lustrat al respecte, i n’hi ha qui fins i tot en fa bromes de cert mal gust.

Potser seria hora de començar la historia des del punt neutre d’una trobada entre l’òvul i l’espermatozou, perquè no tots els òvuls corresponen a una mare ni tots els espermatozous es converteixen en pares. Es tracta d’un punt poc romàntic, massa científic potser, però que ens permet deixar el sexe per més endavant, quan el tema realment interessa, així evitarem que confonguin, com fan molts adults, l’amor, la sexualitat i la reproducció. I d’adolescents es centrin més en les malalties de transmissió sexual, sigui quina sigui la seva orientació o pràctica sexual, i menys en els embarassos no desitjats.

L’homosexualitat va a l’escola

dimarts , 15/03/2011

Fa un any, el petit curtmetratge “Le baiser de la lune” (El petó de la lluna) va obrir el debat a França sobre la idoneïtat o no de parlar sobre homosexualitat als centres d’educació infantil i primària. El conte explica la història d’una gata anomenada la vella Agatha que està convençuda que només es pot estimar com les princeses i com els prínceps dels contes de fades. En Félix, un peix-gat, desafia la visió de la gata amb el seu amor per León, un peix-lluna. En principi la gata es mostra poc receptiva perquè pensa que igual que “l’amor entre la Lluna i el Sol”, l’amor entre dos peixos mascle és impossible. Però, en veure com la parella s’estima feliç i lliurement, la seva manera de concebre l’amor canvia i s’obre a noves possibilitats  independentment del gènere dels protagonistes.

Alguns sectors conservadors de França es van escandalitzar davant la possibilitat que el curtmetratge es projectés a les escoles perquè creien que promovia l’homosexualitat. Evidentment, són les famílies i els mestres que creuen que ser homosexual és alguna cosa negativa. En la mateixa línea es va pronunciar el govern francès que, en declaracions del Ministre d’Educació,Luc Chatel, considerava que era “prematur parlar d’aquests assumptes a primària”.

Jo pregunto: i a infantil? Quan és oportú parlar d’homosexualitat o de diversitat familiar? Fa unes setmanes, la mestra d’un dels nostres fills em va explicar que havia sentit una conversa entre ell i un company de classe sobre la familia. El meu fill deia que tenia dues mames, que no tenia papa. I el company li va contestar que això era impossible, que tots teníem un papa i una mama, perquè sinó no existiríem. (més…)

Quina de les dues mares es queda embarassada?

dilluns, 13/12/2010

Fa mesos vaig escriure sobre el mètode ROPA, una invitro que permet implantar els embrions d’una dona en l’úter de la seva parella. Entre les reaccions al tema, hi havia la pregunta de com decidim les mares lesbianes qui es queda embarassada. No cal dir que no hi ha una norma, però hi ha sí una tendència general. La més pràctica, quan totes dues es volen quedar embarassades, és començar per la que té més edat: és qüestió de fertilitat, a la més gran (en teoria) li queden menys anys i òvuls fèrtils. Algunes famílies de mares lesbianes opten per l’intercanvi d’embrions a través d’un ROPA, però no és la tendència majoritària, pel nombre més baix d’èxit d’embarassos que dóna. A vegades es tria el mateix donant de semen per concebre a totes les criatures, però s’ha de dir que no sempre és possible perquè a vegades al banc de semen ja no queden prou mostres del mateix donant o s’ha arribat al límit de 6 criatures concebudes. El que sí és molt comú, és que després d’un primer embaràs, arribi la bessonada !

Una altra casuística és la de les mares lesbianes que tot i voler un fill, no es senten còmodes amb un embaràs, i prefereixen que sigui la seva parella qui ho faci. Les seves raons són comunes a totes aquelles dones que no “senten el crit de la maternitat”, independentment de las seva orientació sexual, i no per això es senten ni fan menys de mares. L’avantatge de la dona lesbiana “sense instint d’embaràs” és que no ha de quedar-se obligatòriament embarassada ni fer una adopció per formar una família. Algunes aquestes parelles opten per un ROPA per tenir fills biològicament de totes dues, per una qüestió més de sentiment, que el fill sigui de totes dues, que no pas per motius clínics. Val a dir, que també hi ha famílies de lesbianes on tota la criaturada l’ha parit la mateixa dona.

Cada cas és diferent i malgrat que totes siguem lesbianes, vivim la maternitat de forma molt particular. Hi ha qui té molta il•lusió per viure l’experiència d’un embaràs, qui fa de coach perfecte de l’embaràs de l’altra, qui pateix les nàusees com si estigués embarassada, qui es mareja durant la amniocentesi … com va ser en el nostre cas.

Mentre em feien la prova, la meva dona s’esperava a fora. Va durar més del normal perquè un dels bessons es movia massa i va ser difícil fer l’extracció. Acabada la prova, la Montse va entrar a la sala i es va haver d’estirar al llit, mentre jo m’asseia al seu costat. Patiment de mare no gestant !