Entrades amb l'etiqueta ‘contes homoparentals’

Comencem per l’òvul i l’espermatozou

dimarts , 27/03/2012

És com començar la casa per la teulada. Obres un llibre infantil que aborda la historia d’on venen els nens, i tots acaben pagant peatge a l’episodi que il·lustra allò de “el papa i la mama s’estimen molt…” per referir-se d’una manera bonica i romàntica, tot i que un pèl ensucrada, sobre l’acte més animal dels humans: el sexe.  D’acord, en els països desenvolupats només el 10 per cent de les concepcions són asexuades, però són immaculades concepcions que s’han convertit en criatures, que també tenen la seva historia.

Hi ha criatures que, tot i que el papa i la mama encara s’estimen molt, i que van estimar-se bíblicament molt i molt, la cosa no va funcionar i van haver de portar l’amor a un centre de reproducció. També hi ha criatures que quan els toca escoltar el conte de la concepció, el papa i la mama s’han deixat d’estimar i no per això els nens han deixat d’existir.

En el cas de la mama+mami, ningú dubta que s’estimen molt, el cas és que hi ha qui no sap ben bé com. Tot el contrari dels papa+papi, on tothom es creu ben il·lustrat al respecte, i n’hi ha qui fins i tot en fa bromes de cert mal gust.

Potser seria hora de començar la historia des del punt neutre d’una trobada entre l’òvul i l’espermatozou, perquè no tots els òvuls corresponen a una mare ni tots els espermatozous es converteixen en pares. Es tracta d’un punt poc romàntic, massa científic potser, però que ens permet deixar el sexe per més endavant, quan el tema realment interessa, així evitarem que confonguin, com fan molts adults, l’amor, la sexualitat i la reproducció. I d’adolescents es centrin més en les malalties de transmissió sexual, sigui quina sigui la seva orientació o pràctica sexual, i menys en els embarassos no desitjats.

De gais i/o marietes

divendres, 2/03/2012

Aquest mes es representa al Poble Espanyol una obra de teatre infantil que vol apropar als més petits el concepte de l’homosexualitat. És una valenta iniciativa que ha topat amb un desafortunat títol : “Marieta”. Ens expliquen la historia d’en Pau que demana una cuineta com a regal i per això és discriminat per familiars i amics. Segons el director i autor del text, Francesc Mas , “a  molts pares els falten referents per explicar l’homosexualitat, i a la nostra història mostrem diferents tipus de famílies perquè després puguin donar respostes als seus fills”. Ben cert Francesc. Però també és cert que el títol “marieta” no és gaire encertat a l’hora d’inculcar un llenguatge sense estereotips, un llenguatge en positiu sobre l’homosexualitat. Mal camí el de començar per una imatge que vol representar un home homosexual en forma de “marieta”.

Com canviarem el llenguatge heterosexista si les primeres paraules que senten els fills de famílies heteroparentals ja estan viciades per l’homofobia?

Dit en plata, quins recursos tindrà un pare, que ha portat al nen de 5 anys a veure l’obra, i poc després el nen insulta amb la paraula “marieta” al seu germà o amic?

No és un tema fàcil de tractar, perquè sovint tendim a victimitzar i donar una imatge que identifica l’homosexualitat amb problemes de convivència i experiències en negatiu. Si  només l’homosexualitat surt als mitjans quan és notícia, i sovint en negatiu, per què no comencem per omplir l’imaginari infantil ( i de pas transformar el d’adults) en histories que neixin en origen en positiu?

Potser el problema el tinc  jo, dona lesbiana i adulta, que em quedo amb el doble sentit de la paraula marieta i sóc incapaç d’aïllar-la de la història i el missatge.
Deixo el video promocional:

Les contalles de l’Alba

dimecres, 25/05/2011

ALBA-TE.gifL`Alba és una nena de cinc anys, té dues mares i a partir d’aquí no hi ha res més que contar”, així explica Catalina Pallàs l’inici del projecte editorial Les Contalles de l’Alba. Com en tots els contes infantils els detalls i les il·lustracions, de  María Amparo Cebrian,  hi juguen un paper fonamental. I com en la majoria de contes sobre homoparentalitat, Les Contalles de l’Alba neixen de la necessitat d’una mare lesbiana de trobar referents literaris pels seus fills.

En cada capítol, dels set que tindrà la col·lecció, un animaló acompanya a l’Alba: una perdiu, una sargantana, un cuquet. La intenció de les autores és que l’Alba vagi creixent a mida que creixen els seus petits lectors i que la nena es converteixi en un referent escolar. Així als dos capítols editats fins ara,  “L’Alba té …”, de presentació familiar, i “L’Alba juga…”, s’hi aniran incloent altres models de família i altres vivències primàries com l’amistat o la igualtat.

Segons la Cati Pallàs el més important és que “Les Contalles de l’Alba entrin a les aules i que les mestres les expliquin als nens, perquè el que surt en boca d’una mestra, va a missa”. I a diferència dels adults, els nens es prenen amb tota naturalitat, fins i tot sense  curiositat, que una nena tingui dues mares o dos pares. “Ens hem trobat en alguna escola, que els fills de famílies homoparentals es sorprenien d’estar representats en un conte. Eren alumnes de primària que fins llavors no havien vist recollida la seva realitat familiar en cap historia”, explica la María Amparo Cebrian, pintora,  mare heterosexual  i professora de secundaria.

La intenció de les autores és que Les Contalles de l’Alba entrin també a les aules universitàries de magisteri i pedagogia. De manera que en un futur, no calgui comptar ni amb la complicitat de l’escola ni de la mestra de torn per introduir l’ homoparentalitat i la homosexualitat a les aules d’infantil.

Un altre front és fer entrar aquests contes a les biblioteques de les famílies heterosexuals. Unes amigues de Cardedeu en són unes autèntiques estrategues: regalen contes sobre homoparentalitat  a tots els aniversaris infantils dels companys de classe de les seves filles. Amb aquesta iniciativa, es dóna suport també a les petites editorials com Onada que aposten per la diversitat en l’educació.

Contes homoparentals per aquest Sant Jordi

dimecres, 20/04/2011

Des que tinc fills, cada vegada que entro a una llibreria, tinc una obsessió. Busco contes que tractin l’homoparentalitat i gairebé sempre em trobo immersa en el mateix diàleg:

-          Bon dia, busco contes que tractin la diversitat familiar.

-          Histories d’adopció, de multiculturalitat?

-          Contes sobre homoparentalitat, de dues mares o dos pares.

I llavors m’expliquen que a la majoria de contes tradicionals només hi surt la figura materna, com si amb això ja en tingués prou. No busco històries que amaguin el pare, busco famílies de dues mares o dos pares, històries de princeses que s’enamoren de princeses i reis que estimen altres reis.

Quan els nens només escoltaven les histories, era fàcil fer una versió adaptada de contes tradicionals com el de la Blancaneus: una noieta tant prima com la mami i que s’acabava enamorant d’una princesa tant guapa com la mama. Ara però els nens també miren els dibuixos, i es fa difícil fer passar el príncep blau per una mama  guapa.

Una opció és recórrer als contes que expliciten l’homoparentalitat. No’hi ha gaires i molts segueixen la mateixa línea senzilla de representar una familia de dues mares o de dos pares, o el seu paral·lel al món animal, amb ànecs o pingüins.  És una historia vàlida fins als 3 anys. A partir de llavors, cal elaborar més el guió.

A tres dies de Sant Jordi, deixo un petit llistat dels contes que a més de tractar les famílies de mares lesbianes o de pares gais, també són uns contes més elaborats en el guió i en la il·lustració. Fins fa poc no m’havia aturat a mirar els dibuixos, fins que algú em va explicar la importància de “mirar” més que llegir contes. Ara entre pausa i pausa, mirem els dibuixos i no hi ha res com descobrir un ratolinet amagat darrera un príncep, que sempre acaba enamorat i menjant anissos.

I conte contat, ja s’ha acabat.

Amb en Tango som tres., Justin Richardson i Meter Parnell, Barcelona: RBA Libros i Ediciones Serres, 2006. Inspirada en una història real de dos pingüins del zoo de Nova York

Rei amb rei, Linda de Haan i Nijland Stern, Barcelona: Serres, 2004.

Pirates i pirulins – Carmen Herrera i Luis Filella, Bilbao: Afortiori, 2005.

L’Alba té Catalina Pallàs i Mara Cebrián, Benicarló, Baix Maestrat: Onada Edicions, 2010.

Vecinos y amigos,  Lawrence Schimel i  Sara Rojo, Madrid: Ediciones La Librería, 2005.

Ana y los patos LORENZO, Manuel R.; ERLICH, Bernardo (Il·lustrador). Ana y los patos . Editorial: a F ortiori

Pots trobar una bibliografia més extensa al web de l’Associació de Familes Lesbianes i Gais (FLG).