Entrades amb l'etiqueta ‘adolescents’

De mares i filles

dimarts , 7/05/2013

No hi ha res com la relació mare filla, ho dic com a filla, perquè com a mare, dubto molt que ho arribi a viure. No ens arriscarem a ampliar la família i que ens surti un tercer fill mascle. Així que em conformo observant les interaccions entre les amigues i les seves criatures del sexe femení. Envejo especialment aquelles mares que es desesperen davant d’una nena activa, que no para de moure’s i que surt corrents darrera de la pilota. Aquella que no vol faldilles, que odia el rosa, que a la banyera exhibeix una col·lecció de blaus a les cames i que ha aconseguit que l’apuntin a taekwondo.

A mi no m’ho van concedir mai, m’havia de conformar a rebre cops i classes de  taekwondo de segona mà dels meus cosins. Així que les envejo doblement, a la mare per tenir la filla que m’agradaria tenir a mi, i a la filla per superar les reticències de la mare. Ara, que jo no em puc pas queixar, les nostres criatures del sexe masculí han sortit tant cavallots com nosaltres. Potser és que han mamat el nostre toc lesbià o senzillament és una qüestió de nivells de testosterona, els seus i els nostres.

Hi ha una etapa, però, que no envejo gens a les mares de nenes: l’adolescència. Una companya de feina es queixa del daltabaix hormonal que suposa quan ella i la nena els coincideix la menstruació. Ves, tants anys coincidint i des coincidint amb la parenta ! Ara entenc els atacs periòdics a la xocolata. No era falta d’amor, era excés hormonal. Quina sort que tenim d’haver parit dos mascles. No em faig a la idea del que podria ser, d’aquí a deu anys, coincidir a casa quatre dones amb la menstruació. Dues noies en plena explosió adolescent i dues dones pre menopàusiques.

Impactant video denúncia d’un adolescent gai

diumenge, 4/12/2011

Fa gairebé un any, quatre adolescents nord-americans ( Tyler Clementi, Asher Brown, Seth Walsh i William Lucas) van ser víctimes víctimes del bulling homofobic. Aquesta setmana ha començat a circular per la xarxa un vídeo que un altre adolescent gay, Jonàs Mowry, va pujar a You Tube a l’agost. Sense paraules, amb una banda sonora i amb un joc de notes escrites, el jove expressa de manera esfereidora que se sent intimidat cada dia, i denuncia l’assetjament que li fan el seus companys de classe quan li criden “gai”, maricón” o “homo”.

En la publicació del video, en Jonás ja avisa que no es vol suicidar, sino que necessita expressar-se i treure-ho de dins. No entèn perquè molta gent a l’escola l’odia.


El vídeo ha tingut fins ara  160 mil visualitzacions i com a resposta Jonàs  ha rebut moltíssimes mostres de suport. Per això, el jove ha publicat un altre vídeo per agrair-ho.


 

Sense manual per a adolescents

dimecres, 16/11/2011

La meva amiga Cristina tot just comença l’etapa de “mare d’adolescent” i es queixa sovint de la difícil relació que té amb el seu fill i la seva filla adolescents, que si la ignoren, que si la fan sentir-se gran, que estan a voltes de tot. Tot just diu que ha començat a negociar quan la seva filla de 14 anys pot plantejar-se tenir relacions sexuals. I jo li pregunto pel noi, de 12 anys, i em diu que això ho ha de parlar amb el seu pare. Qui és la masclista, ara, Cristina?
Ja veig que no ha canviat res des de la nostra adolescència … bé, la meva i la de la majoria d’adolescents gais i lesbianes del segle passat, va ser una mica diferent. Tot allò que ens explicaven sobre el sexe més aviat ens feia poc servei. Quantes tardes de discussió a la classe d’ètica parlant sobre l’avortament, malaguanyades ! Ara, la torna ha canviat, i la diversitat sexual i afectiva sembla que ha entrat a l’aula, però a casa tot i que es parla i es dóna més informació, sembla que hi ha límits difícils de trencar. Les dones parlen amb les dones, i els homes parlen amb els homes.
Fet que em condueix a un carreró sense sortida: com ens ho farem las famílies de mares lesbianes amb nois adolescents o les famílies de pares gais amb noies adolescents? Com li parlo jo als meus fills sobre les pulsions nocturnes o l’ejaculació? O com li explica un pare a la seva filla el que comporta la menstruació? Més enllà de la definició de la Wikipedia, és impossible parlar de sensacions o sentiments, seria fer com aquells metges homes, com el marit de la Cristina, que buscant comparatives al dolor, et diuen que et farà menys mal que una regla, quan no l’han patit ni el patiran mai aquest mal de regla… Vaja, jo he aconseguit dominar més o menys el tema del prepuci, però no sé ben bé com podré contestar a les preguntes que vagin més enllà dels temes biològics sobre el sexe masculí. Bé, un avantatge sí que tenim les mares lesbianes i els pares gais, i és que el nostre sexe el coneixem bastant bé i en diverses versions, segons l’experiència sexual i emocional de cadascú.
Potser que els expliqui tot això a les amigues lesbianes que ens miren – des de la distància i amb il•lusió – tot somiant i planificant que algun dia també seran mares. Darrera d’un tendre nadó, hi ha un adolescent en potència.

“No és el seu pare, és el donant de semen”

divendres, 18/02/2011

Aquesta és una de les frases de la pel·lícula “The kids are all right” (Els nois estan bé) que s’estrena la setmana vinent als cinemes. A mig camí entre la comèdia i el drama, el film explica la historia d’una parella de lesbianes amb dos fills adolescents, concebuts mitjançant la reproducció assistida i que decideixen posar-se en contacte amb el donant de semen.

La pel·lícula de Lisa Cholodenko opta a quatre Òscars, entre ells el de Millor Pel·lícula i  el de Millor Actriu (Anette Bening), i als Estats Units ha tingut molt bona acollida, tot i que també hi ha hagut algunes crítiques perquè la familia respon a la classe mitja-alta i blanca. (més…)