PALOMA ARENÓS

Quan la pell protesta: què és la dermatitis atòpica?

La pell atòpica, una malaltia genètica, afecta un percentatge baix de la població, però l’excés d’higiene provoca l’èczema urbà, més comú

Quan la pell protesta Què és la dermatitis atòpica? / FOTO: CRISTINA CALDERER Zoom

“Ala meva generació, el més normal era que ens banyessin un dia a la setmana, mentre que avui en dia és estrany el nen que no rep entre vuit i deu dutxes setmanals, amb sabó i fregadissa per tot el cos. Això vol dir que, encara que la pell estigui bé, el grau d’agressió que rep és molt superior al de la generació dels 60-70 i, per tant, una pell normal no aguanta el tipus de vida que li estem proposant”. Així de clar ho exposa el dermatòleg i professor universitari Ramon Grimalt, fill del també dermatòleg Francesc Grimalt -amb 50 anys d’ofici- i autors del llibre Salvem la pell.

Grimalt fill (www.grimalt.net) fa un crit d’alerta a l’excés d’higiene a què se sotmet la pell des de nadons, cosa que ha provocat un augment de visites a les seves consultes, en els últims 15 anys, de pares molt preocupats per la “pell atòpica” dels seus fills. “En aquesta última dècada s’ha produït una tendència a posar tots els infants amb granets, pell seca, vermellors, etc., en el sac de la pell atòpica, i la indústria també s’ha encarregat de crear una necessitat que no existia amb una quantitat ingent de cremes, locions i productes per a aquest tipus de pell sensible”, apunta.

“S’ha de deixar clar que la dermatitis atòpica és una malaltia genètica, que va lligada a l’asma, a la rinitis, a la conjuntivitis i al tub digestiu sensible. Qui ho pateix té sensibilitat dels epitelis (les pells del cos) i té una capa menys de greix de protecció de la pell. A més, solen ser nens més inquiets i intel·ligents, molt interessats per l’entorn des de ben petits”, detalla Ramon Grimalt.

Té molt clar per què la pell protesta tant. “Una altra cosa ben diferent és el que els dermatòlegs hem anomenat èczema urbà. Es tracta d’una pell sensible que es veu agredida per l’ús constant de sabons, per la sequedat dels aires condicionats i les calefaccions, per les catifes i els àcars, pels dobles vidres de les cases, per la contaminació ambiental, pel clor de les piscines i també per l’estrès, entre d’altres. De cada 10 consultes que rebem per pell atòpica, la meitat són casos de pell sensible”, prossegueix.

El sabó, només on cal

Grimalt ho té clar: “S’ha de saber que el sabó no renta la pell, sinó que la desengreixa. Així que qualsevol infant al qual constantment li desengreixen la pell acabarà tenint una pell molt semblant a la d’un nen atòpic”, adverteix. El dermatòleg recomana que “només s’han d’ensabonar cinc parts dels cos, que són les greixoses: el cap, les aixelles, els genitals, el cul i els peus. La resta només s’han d’esbandir, passar per aigua i prou”. “Hi ha un exemple molt visual: si amb un ganivet talles 200 llesques de pa, només cal que l’esbandim amb aigua. Però si tallem un únic tros de fuet, cal que l’ensabonem per netejar-lo. Amb la pell és el mateix”, afirma.

Ara a l’estiu recomana banys de mar, sempre que la pell estigui ben protegida del sol, abans de les 11 del matí i després de les sis de la tarda. Si s’ha d’anar a la piscina, “és ideal posar-se una capa d’oli abans de banyar-se per protegir-se del clor, que és molt agressiu, i en sortir només cal una dutxa sense sabó per treure’s aquest clor. Si no, assecarem la pell doblement”, subratlla.

Un trastorn crònic

La dermatitis atòpica és una malaltia genètica de la pell que afecta entre el 2% i el 5% de la població adulta i fins al 10% dels infants. Es tracta d’un trastorn crònic i prolongat, que es caracteritza per la pell seca, escamada i irritable i que evoluciona amb brots, en els quals els símptomes són més molestos. No es coneix cap cura coneguda, tot i que “hi ha tractaments concrets com els corticoides tòpics o cremes emol·lients -amb àcids grassos omega 6- i antibiòtics per tractar infeccions de les lesions pel bacteri S. aureus ”, destaca el farmacèutic Sergi Brañas, de la farmàcia Oliveras, de Sant Quirze del Vallès.

Brañas també recomana “evitar al·lèrgens que poden activar l’atòpia com els àcars de la pols”. Els símptomes -picor, butllofes i vermellors- solen començar a les galtes, colzes i genolls en menors de dos anys. Brañas considera clau “evitar variacions brusques de temperatura, aconseguir un ambient humit controlat, evitar la pols, escollir roba de cotó, fil o lli, evitar teles sintètiques i roba tenyida i no fer servir lleixiu”.