M. JESÚS COMELLAS

El pare, la mare o tots dos van al cine

El pare, la mare  o tots dos van al cine Zoom

"Que frescos! Van al cine!" és una expressió que sovint es pot sentir quan la parella o un dels dos adults de casa surten a la nit sols o amb amistats. Però és important mostrar que les persones adultes tenen amistats i vida social.

És evident que hi ha activitats que no són de feina ni obligatòries i, per això, les criatures les accepten molt pitjor perquè no hi ha una explicació externa que les justifiqui. Evidentment la mirada infantil és parcial, com és lògic per a l'edat, i també els donem peu a pensar que només tenim vida vinculada a les seves necessitats.

Des de la seva perspectiva infantil, veuen les persones adultes al voltant de les activitats domèstiques i, habitualment, estretament relacionades amb les seves necessitats infantils. Evidentment, això cal garantir-ho, però no per això es pot perdre de vista que cal mostrar que hi ha una vida social que no ha de ser ni invisibilitzada ni anul·lada i que, en cap cas, entra en contradicció ni amb la dedicació a les criatures, ni a la família i a les tasques de la llar. Esclar que cal organitzar el temps i trobar un equilibri amb les diferents maneres de donar resposta a la vida social. Es pot sortir individualment, mentre l'altre (si n'hi ha) es queda o bé quan alguna altra persona que en té cura, especialment els primers anys. Però també es poden programar sortides de parella, per anar a espectacles o per retrobar-se amb amistats.

Aquesta situació cal valorar-la no només com un dret de les persones adultes a no quedar aïllades de la vida social, sinó també com un aprenentatge per a les criatures que han de comprendre el valor de les relacions de les persones adultes. I també el fet que hi ha franges horàries que es destinen a diferents activitats perquè responen a les necessitats de cada edat de la mateixa manera que, a mesura que creixeran, també tindran aquest espai propi.

Amb massa freqüència no es fan aquestes sortides perquè es creu que és millor quedar-se a casa i evitar la reacció de protesta. També massa sovint es potencia la dependència i el desig de controlar, en tot moment, gràcies a la tecnologia. I això potencia un cert malestar si es tenen relacions socials sense les criatures. I així s'està sobrevalorant aquesta dependència de manera que envaeix tots els moments de la vida personal.