El paper del germà gran

Quan els nens creixen, el germà gran es converteix en la referència dels germans petits, que tendeixen a imitar-lo, especialment quan són del mateix sexe. Els grans són també els que van obrint el camí als altres germans en molts aspectes, com aconseguir una paga setmanal o que els pares els permetin arribar a casa més tard quan surten de festa. "Per tant, el comportament del gran, els seus resultats a l'escola o la relació que manté amb els pares adquireix una gran importància, ja que serà un model a imitar per als petits", apunta la psicòloga Trinidad Aparicio. Els pares han de mantenir "cert equilibri a l'hora de recolzar-se en el fill gran, ja que donar-los massa autoritat i responsabilitat respecte als germans petits és contraproduent", adverteix l'experta. Es poden produir dues situacions: "Per un costat, el gran pot acabar cremat d'haver d'estar tot el dia pendent dels seus germans i perseguir cert distanciament i més independència i, per l'altre, pot ser que els petits acabin farts del gran i el considerin un tirà que no els deixa en pau", destaca. La feina dels pares, per tant, és evitar els abusos de poder del gran sobre els petits i no saturar amb massa obligacions el germà cangur.