"El papa està una mica nervioset"

Els que conviuen amb adolescents i encara no estan separats no saben el que es perden. La separació t'obre als avantatges de la custòdia compartida: l'un els té cinc dies seguits, i quan ja hi ha hagut unes quantes discussions i uns quants crits, uns quants cops de porta i algunes cares de fàstic, aleshores els cedeix gustosament a l'altre, que els rep fresc i contentíssim, en una cursa de relleus que, d'aquesta manera, és molt més fàcil que arribi a un final feliç.

El canvi de torn també és un alliberament per als nens. Canvien de casa amb l'esperança que -encara que a l'altra casa les normes s'assemblin bastant o siguin les mateixes- la manera de llegir la llei sempre serà diferent. I, sobretot, canvien de casa una mica empipats amb el progenitor que deixen enrere, feliços de canviar d'aires i amb la idea que a casa de l'altre hi haurà més alegria. Aquestes fantasies, o veritats a mitges, també els ajuden a descomprimir la tensió, que, si no fos per la custòdia compartida, s'acumularia sempre entre les mateixes parets.

Coses de la custòdia compartida

Esclar que quan els tens, els tens tot sol, sense ningú que et faci costat en els moments més complicats. Però sempre pots trucar a un amic o a una amiga separada i explicar-li les teves desgràcies: no sé què fer, m'ha tret de polleguera, he estat a punt de tirar-li un plat d'espaguetis pel cap i m'ha dit que estic una mica nervioset, no me'n sortiré, etc. I és molt millor parlar per telèfon amb algun amic o amiga que no pas comentar la jugada amb la parella, com fan els que encara no s'han separat, i acabar tots dos discutint per culpa de les baralles amb l'adolescent, que sempre tenen un alt potencial contaminant.

La conclusió de tot plegat és que si la custòdia compartida no s'hagués inventat per resoldre la convivència dels fills amb pares separats, s'hauria d'inventar per resoldre amb èxit les relacions dels pares amb els seus fills adolescents. I més encara, per aconseguir que les parelles no entrin en crisi per culpa, precisament, dels reptes que representa educar i conviure amb adolescents. Però com que separar-se per evitar la separació no és gaire lògic, els que compartiu la gestió de l'adolescència dels vostres fills faríeu bé de copiar algunes de les coses bones que té la compartida i donar-vos vàlvules d'escapament perquè no exploti l'olla.