TRINITAT GILBERT

Els pallassos del segle XXI

L’humor universal i innocent del circ és atemporal. I és que els pallassos sempre faran riure

Al Líban o a Catalunya, els pallassos sempre fan riure. És a dir, fan viure amb tota la plenitud. “Els pallassos són universals i atemporals, perquè una societat no pot viure sense ells, com tampoc sense poetes”, explica Samuel Rodríguez, de Pallassos Sense Fronteres. El Moi Jordana l’escolta i de seguida recorda l’expedició que va fer al Líban juntament amb tres pallassos més.

Van actuar en camps de refugiats de la mà de l’Unicef, que els va gestionar els permisos per entrar-hi. En les actuacions van combinar pallassos amb malabars i amb participació del públic. “Les criatures s’hi oferien de seguida”. I també reien obertament dels gags que els van preparar, com ara un pallasso que es treia uns calçotets o un altre que ensopegava. “Hi fem humor blanc, és a dir, que sigui universal, que no hi hagi crítica de res, on tampoc no hi hagi cap violència”, recorda el Moi.

Els pallassos van fer riure les criatures refugiades, els van aportar innocència, jocs i màgia, però els infants també van omplir “de combustible, d’energia” els pallassos que es van plantar davant seu enmig del camp on estan refugiats. “Ens abraçaven, ens tocaven, ens parlaven amb felicitat, i això ens agrada, perquè ens fa sentir útils, perquè els hem trencat la rutina”, expliquen.

“Penseu que un camp de refugiats ja és violent d’entrada, perquè s’ha creat perquè hi ha un conflicte, i, per tant, hi ha tensió, i també famílies que no estan completes”, afegeix el Samuel. Per això, els pallassos s’emocionen quan veuen les criatures i els adults que han sabut aïllar-se durant 50 minuts en un ambient ple de rialles.

Riure sense fronteres

Als infants catalans, els mateixos gags que Pallassos Sense Fronteres representen al Líban, i també a Colòmbia, Jordània i Palestina, també els fan riure. “Hi veiem les mateixes carones concentrades, que s’alegren amb molta sinceritat del mateix que hem representat en altres països”. Per això el circ està tan en voga encara i per això és atemporal. I si no, una mostra de la cartellera actual.

La Pedrera acull la Festa Pallasso Memorial Joan Busquets el 25 de maig d’11 h a 19 h. Les actuacions estan recomanades a partir dels 3 anys, i l’entrada, que és de preu únic (9 €), permet participar en totes les activitats programades, com ara tallers, jocs, música, cinema, lectura i actuacions de pallassos pròpiament. A través de la III Festa Pallasso! la Fundació vol acostar-se a la tasca que fan els pallassos i a la seva manera especial d’expressar-se i d’explicar històries. Plantejada d’una manera divertida i educativa, la jornada comptarà amb la participació de la companyia Teatre Mòbil, Teia Moner, La Industrial Teatrera, Puça Espectacles o Viu i Riu.

Per la seva banda, a les instal·lacions del Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera, va començar el 5 d’abril el 5è Festival Circ Cric. “El vam crear per acollir a les nostres instal·lacions els artistes del país”, expliquen els organitzadors. Des del 2012 que el Tortell Poltrona i el Circ Cric no fan gires, perquè ara actuen sempre els diumenges al matí a la carpa del Montseny. En canvi, han omplert l’agenda de mil i una actuacions infantils fins al 13 de juliol. “Els pallassos atreuen la canalla, perquè els atreu la dificultat del que representen davant seu, els riscos que agafen”, però alhora el teatre, la música i també la dansa també els aporten molt.

El Tortell Poltrona (Jaume Mateu i Bullich), que va fundar l’ONG Pallassos Sense Fronteres el 1993, va definir en el llibre Retrat d’un pallasso què és un pallasso: “És emmirallar-se en els infants, perquè en porten dintre seu un de natural. Tots els sentiments que senten són capaços de reflectir-los amb el seu cos, sense vergonya”.

De cara al maig hi ha programades activitats tan singulars com la Fira de Pallasses (24 i 25 de maig) o el Matí de Circ amb Elegants (demà, diumenge 4 de maig).

Multidisciplinari

El circ atrapa les criatures perquè és l’activitat cultural que engloba totes les arts escèniques, la música, el teatre, la dansa. El circ, com el Circ Cric sempre ha reivindicat, no és un home forçut i una dona amb barba que passegen pels pobles, sinó un espectacle cultural en majúscules.

En això creu també la companyia de circ Tururut (tururut@gmail.com), que ha començat a formar joves en risc d’exclusió, d’entre 14 i 16 anys, com a clowns. “La formació de pallassos que els donem els ajuda a riure’s d’ells mateixos, i així avançar en les seves problemàtiques”, diu el Xavier, de la companyia. Per això ja s’han posat en contacte amb instituts del Barcelonès per oferir els seus cursos, gratuïts, i la idea és fer-ne per tot el país. “Són cursos en què els expliquem què és un pallasso i els fem fer activitats”. Després de les sessions fan un fòrum en què comenten el que han practicat i també visualitzen vídeos d’actuacions.