XAVIER TEDÓ

El paladar més exigent

Cuinar de diferents maneres la verdura o el peix farà que els joves els mirin, i els tastin, amb uns altres ulls

El paladar més exigent / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

La dieta mediterrània està en hores baixes, especialment entre els adolescents. Els últims estudis demostren que la població en edat escolar menja poca fruita, verdura, llegums i peix, uns aliments que formen part de la nostra dieta, considerada una de les més saludables del món.

Alhora, aquest baix consum sovint és inversament proporcional al de dolços, llaminadures, begudes ensucrades i productes carnis processats. I fins i tot s'observa la supressió d'algun àpat. A més, les famílies adapten els menús a les preferències alimentàries dels fills amb l'objectiu d'agilitzar o fer menys feixuc el temps de l'àpat. El problema és que els joves estan en una etapa important de desenvolupament i d'adquisició d'hàbits alimentaris que incidirà en el seu futur, fet que aconsella oferir uns patrons saludables.

La Marta, que ara té 15 anys, sempre fa mala cara quan la mare li diu que hi ha verdura per dinar o sopar: "No suporta la verdura bullida. Ni la mongeta tendra amb patates, ni els espinacs o les bledes", explica la mare, la Maria Vilarnau, que sempre li ha de dir que no n'hi posarà gaire perquè li passi el mal humor. Sigui com sigui, dos cops a la setmana l'obliga a menjar-ne: "Altres dies li faig crema de carbassó o puré, i així sembla que li agrada més". Però la Marta, si pogués, s'alimentaria a base de carn: "És molt carnívora, a casa ho som tots, gaudeix amb els bistecs o els entrecots. Quatre o cinc dies a la setmana mengem carn". Normalment la Maria dina i sopa amb la Marta i el seu germà petit, però els dies que no pot els hi deixa fet perquè només se l'hagin d'escalfar: "Si no dino a casa els hi preparo alguna cosa que els hi agrada, com ara macarrons, perquè així m'asseguro que s'ho menjaran". El que no està al seu abast és el que es compren amb els seus diners: "De seguida que et despistes, ja s'han comprat patates, pipes o crispetes".

Etapa de canvis

"L'adolescència -considera la dietista-nutricionista Marta Anguera- és una època de canvis importants a tots els nivells. Els joves es rebel·len contra tothom i això sovint també afecta l'alimentació: comencen a qüestionar per què cal menjar fruita cada dia o verdura o per què cal fer un esmorzar complet quan fins ara ho feien sense gaires complicacions". La seva autonomia comporta que escullin què mengen per esmorzar o per berenar, que dinin el que els vingui de gust o que picotegin abans de dinar, uns condicionants que expliquen per què els adolescents s'alimenten pitjor.

La també professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna alerta que "en una època de gran creixement en què les necessitats nutricionals són molt elevades, hi pot haver carències de nutrients que comprometin el desenvolupament". En qualsevol cas, Anguera deixa clar que la pedagogia s'ha de fer des de la base perquè l'adolescència no deixa de ser una etapa més de la vida: "Si l'educació sobre l'alimentació i els hàbits alimentaris ha estat ferma tant a casa com a l'escola, a l'adolescència poden qüestionar aquests hàbits i intentar modificar-los, però passada aquesta època valoren encara més menjar de manera saludable".

Innovar a la cuina

Però com es pot aconseguir que mengin verdura de manera habitual? La nutricionista no ho dubta: amb molta imaginació i constància. "Està comprovat que un aliment que no s'ha menjat mai difícilment agrada al primer contacte, es necessiten entre 6-10 exposicions a l'aliment per ser acceptat". A tall d'exemple, Anguera explica que "si el carbassó no els hi agrada el primer cop que el tasten, preparem-lo en forma de crema i un segon cop amb un toc diferent, amb encenalls de parmesà, i un tercer en forma de truita de carbassó i un quart com a guarnició a la planxa, fins que s'acostumin al gust". "Molts cops -assegura la docent- tenen el record que alguna cosa no els agradava quan eren petits i no la tornen a tastar més. I si al final en tornen a menjar sovint diuen que no entenen com podia ser que no els agradés. El paladar també s'educa".

L'excés de proteïnes és un altre dels obstacles per seguir una dieta equilibrada: "En general es mengen massa aliments rics en proteïnes com carn, ous, embotits o formatges. Cal posar-ne talls més petits i amb guarnició vegetal". També es recomana menjar més peix i menys carn. L'únic requisit, com subratlla Anguera, és que "els pares el sàpiguen cuinar, perquè menjar sempre peix arrebossat és molt avorrit". Com en el cas de la verdura, la nutricionista aposta per "posar peix en forma de tonyina a una amanida, daus de salmó a uns espaguetis, preparar unes mongetes seques amb cloïsses, unes broquetes de gambes i verdures a la planxa, una coca de pa amb escalivada i anxoves o uns musclos d'aperitiu en lloc de les famoses patates". "El peix -recorda la professora- aporta, a més de proteïnes com la carn, una dosi alta d'un mineral, el iode, i uns greixos (omega-3) que no té cap aliment en aquesta concentració. Aquests nutrients afavoreixen un desenvolupament cerebral òptim".

Pel que fa al menjar ràpid, la brioixeria industrial, els refrescos o les llaminadures, l'altra cara de la moneda, la nutricionista afirma que "el problema d'aquests aliments és la freqüència en què es mengen, si es prenen un o dos cops a la setmana no passa res, però cada dia sí, perquè són aliments d'escàs valor nutritiu i amb una elevada aportació energètica que alhora en desplacen d'altres de més necessaris". L'excessiva ingesta d'aquests productes i la falta d'exercici físic expliquen que dos de cada deu joves d'entre 14 i 17 anys del nostre país tinguin sobrepès. Evitar picar entre hores és el millor remei per evitar guanyar aquests quilos de més. Això no ha de suposar cap esforç si, com recomanen els experts, es fan cinc àpats al dia, els tres principals, un a mig matí i el berenar: "Els adolescents dormen menys del que necessiten i cal fer un bon repartiment dels àpats". L'equilibri de nutrients és molt important, però també respectar els horaris dels àpats.

Menjar junts

Anguera, que fa tallers en què ensenya als adolescents a cuinar perquè guanyin autonomia, se sorprèn que "no sàpiguen ni fer una truita, però quan n'aprenen estan contents i són capaços de començar a fer altres coses". La nutricionista reitera que "l'adolescència és una època complicada i cal donar-los eines per ajudar-los a desenvolupar-se a tots nivells".

La psicòloga Roser Vendrell coincideix que "l'adolescent no està preparat per ser autònom i la família no el pot deixar fer, la responsabilitat és compartida, cal arribar a acords i trobar solucions que siguin vàlides per a tots". Vendrell reivindica l'àpat com un espai de relació i comunicació: "Els àpats familiars esdevenen situacions molt vàlides per potenciar les relacions, la comunicació i la creació de vincles afectius que afavoreixin la seguretat i la confiança, uns trets fonamentals durant l'adolescència". Després de lamentar que el nombre d'adolescents que dinen sols augmenti, Vendrell subratlla que "les famílies han de buscar i trobar els recursos necessaris perquè no sigui així, però no totes ho aconsegueixen".

Fer dieta

Davant d'aquest escenari, i tenint present que el sopar potser no és el millor moment del dia pel cansament que arrosseguen tots els membres de la família, la també professora de la Universitat Ramon Llull apunta l'esmorzar com el moment més propici per crear aquests vincles. És en aquest ambient on es poden detectar possibles trastorns alimentaris que la psicòloga considera que són emocionals: "La pressió que un adolescent pot rebre del seu entorn més pròxim pot ser molt important i dependrà del seu grau de confiança i de seguretat en ell mateix, de l'educació rebuda i de l'acompanyament de la família, que podrà o no superar-la i definir la seva personalitat".

Que un 40% de les adolescents catalanes reconeguin haver fet dieta per aprimar-se posa de manifest aquesta pressió. En aquest sentit, Marta Anguera exposa que "la impaciència és una característica dels adolescents que comencen a fer dietes molt restrictives pel seu compte buscant resultats immediats, però afortunadament pot més la gana i les abandonen amb relativa rapidesa". La dietista revela que "sovint no cal fer dietes d'aprimament, només posant ordre en l'alimentació, menjant de manera equilibrada i augmentant l'activitat física ja es perd pes". Desfer-se d'uns quilos és possible "si es fa de manera saludable, sense comprometre el creixement i aprenent a menjar correctament", conclou.