El paisatge

El 3 de febrer, l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, una de les nostres institucions pedagògiques de referència, hauria fet vuitanta anys. El departament d'Ensenyament va organitzar un acte institucional rememoratiu al Palau de la Generalitat en el transcurs del qual se'ns va fer entrega als assistents d'una petita joia, el Llibre de les flors , que és una esplèndida mostra d'un treball escolar que, precisament perquè es va quedar sense història, no es pot quedar sense memòria.

Vull afegir-me a aquest homenatge recordant una de les activitats més innovadores de la pedagogia de l'Institut Escola: l'experiència directa del paisatge. La pedagogia del paisatge té el seu inici en un article de Francisco Giner de los Ríos titulat Paisaje , aparegut als números 219 i 220 de la Ilustración Artística de Barcelona (8 i 15 de març del 1886), i tenia com un dels seus referents l'incipient excursionisme català. La relació directa i immediata amb el paisatge, entès com el país -o millor, la pàtria- circumdant, amb les obres de la natura i les de l'home, era concebuda per Giner com una experiència d'impregnació multisensorial i d'activitat multidisciplinar que formava part de les activitats regulars de la Institución Libre de Enseñanza. Estava convençut que permetia als alumnes treure profitoses lliçons de moral, estètica, història, patriotisme i filosofia.

Una evident manifestació d'incultura per a qualsevol país és la que es posa de manifest en la incapacitat dels seus ciutadans per al gaudi del seu paisatge circumdant. El paisatge és un llibre que s'està quedant sense lectors.