Les coses com són. Amb això de pujar la canalla, si t'hi pares a pensar, el que et neguiteja més no és introduir les farinetes de fruita o treure el bolquer abans de l'estiu. Angoixa una altra cosa. I és que no deixa de ser paradoxal que, amb la facilitat que tenen d'adolescents per col·locar-se sols o amb companyia, quan són marrecs no hi ha manera de col·locar-los enlloc. Potser per això les enrabiades més grans són les del típic dia en què una alineació còsmica digna de ser estudiada per Stephen Hawking fa que a la mateixa hora tu i la dona tingueu una reunió, els avis paterns visita al metge i els materns siguin a Màlaga amb l'Imserso.

Sí, amics. Estem ben sols amb això de fer-los grans. I potser un dels dies que te n'adones més és quan està a punt d'arribar el dia de la mona. Passes davant l'aparador de la pastisseria i el nen et diu: "Papa, que em compraràs una mona del Messi?" I tu li contestes: "No, fill meu, això t'ho ha de comprar el padrí!" I quan el nen, tot innocent, et contesta: "I què és un padrí, papa?", te n'adones de la gravetat de la pregunta. Què se n'ha fet del padrí? ¿S'han extingit, com les balenes blanques o les dependentes que somriuen quan t'atenen? On són ara que els necessites? Aquells padrins que quan eres petit es quedaven amb tu un munt de tardes de dissabte, que et venien a veure i de més gran t'obligaven a anar-los a veure i que et donaven un parell de duros i et demanaven que els besessis la mà, com si fossin el papa de Roma. Els padrins que manaven tant que eren capaços de posar-te Joan Tomàs o Pau Lluís de nom, malgrat la cara de pomes agres dels teus pares el dia del bateig.

Ara no. Ara, si et descuides, els padrins ni vénen al bateig, perquè tenen partit de pàdel o senzillament perquè els nens ja no es bategen. I quan arriba el dia de la mona et passa com a mi, que no és que no trobi el padrí ni pel Facebook, és que no tens ni idea de qui és. "Carinyo, qui collons és el padrí del nen? Te'n recordes?" I us passeu hores fent memòria abans no esbrineu que el padrí del nen és aquell amic de l'ànima que teníeu abans de tenir nens i que en ser pares va desaparèixer de les vostres vides. No, pensant-t'ho bé, val més que li comprem la mona nosaltres. Si més no perquè el seu padrí només està familiaritzat amb un altre tipus de mona més nocturna i aquesta el nostre infantó ja tindrà temps de descobrir-la, oi?