HORMONES, GUIX, ETC.

Voluntariat i obligatorietat

Com que el meu amic Benet és tutor d’un curs de batxillerat, parla sovint amb els pares dels alumnes, es guanya la seva confiança i li acaben demanant consell. L’altre dia em va explicar que sis o set famílies li havien demanat el mateix: què caram havien de fer amb els seus fills, durant l’estiu, per fer-los connectar amb la realitat. I la realitat volia dir, segons ells, l’esforç, la idea que la vida és dura, el contacte amb la feina física i amb la responsabilitat. I el contacte amb gent diferent. Amb les dificultats de la vida. De manera que no es tractava de recomanar-los una acadèmia de Londres per aprendre anglès o unes colònies convencionals.

Durant el cap de setmana, en Benet es va dedicar a buscar activitats que encaixessin amb la preocupació d’aquests pares. M’ho va comentar, i jo també em vaig dedicar a buscar per la xarxa. Vam descobrir moltes activitats relacionades amb el voluntariat. Es necessita gent jove per desbrossar camins a Cantàbria o al Massís Central. O per treballar en un magatzem d’aliments. Per portar gent gran a passejar. Per treballar en un menjador social. Però en Benet de seguida va detectar el problema: per enviar un adolescent a fer alguna d’aquestes activitats, cal que sigui voluntari. No hi volen gent obligada. I aconseguir que els adolescent es facin voluntaris, encara que estiguin avorrits de tant mòbil, tant sofà o tants jocs d’ordinador, no és fàcil.

De manera que el meu amic Benet proposa l’obligatorietat. Diu que, de la mateixa manera que hi ha el voluntariat, hi hauria d’haver l’obligatorietat. De fer alguna cosa. De moure el cul del sofà. De preocupar-se pels altres. Per sortir de la closca d’un mateix. Li dic que em sona a Castro, que feia anar els estudiants a la zafra (la collita de la canya de sucre), o a Mao Zedong, que enviava els intel·lectuals a collir arròs. I em diu que no li sembla pas tan malament. Per què ha de ser obligatori estudiar matemàtiques i no desbrossar camins en benefici de la comunitat? La idea -diu en Benet- que ajudar els altres ha de ser voluntari és una mica perversa. ¿De veritat que no tenim cap obligació de fer res per ningú? La dialèctica d’en Benet em fa dubtar. En tot cas, estic d’acord que alguna cosa hauríem de fer, des de l’ensenyament, per fer que els nostres alumnes aprofitin les vacances per fer coses que valguin la pena i no costin diners.