Per fruir-ne, no per presumir-ne

Les situacions de pobresa o econòmicament precàries que viuen diverses famílies fan que algunes criatures no puguin anar de vacances durant aquests mesos d’estiu. El sol fet de no poder anar de vacances no hauria de suposar un drama ni tampoc un daltabaix addicional al que ja suposen determinats tipus de mancances per elles mateixes. Però la pressió incessant d’una societat que enalteix el tenir i les conquestes materials per sobre del ser i del sentir, i que associa l’èxit a l’opulència, cau a plom sobre els més desafavorits i representa en molts casos una severa estocada a l’autoestima d’alguns pares i mares i dels seus fills i filles.

He tingut ocasió de parlar-ne amb algunes famílies afectades i no els molesta tant no poder anar de vacances com la manera com són mirades quan responen que no van enlloc. M’indigna que la nostra societat de consum perverteixi així les coses. Qui hauria de sentir-se malament no és qui no pot anar de vacances, sinó qui mira amb altivesa o llàstima a qui no pot anar-hi. Primer de tot, perquè la mateixa etimologia de la paraula vacances, que té a veure amb buidar, amb desocupar-nos, amb estar lliures o vacants, no exclou en absolut qui es queda a casa. I també perquè la pitjor pobresa és la d’esperit, la de qui no pot comprendre, respectar i dignificar les circumstàncies difícils dels altres i es permet la indelicadesa d’un comentari improcedent o d’una mirada desconsiderada que els fa sentir més pobres que la pobresa.

Tots els pares i mares, els que podem anar de vacances a algun lloc que ens ve de gust i els que no poden o no volen anar enlloc, aniria bé que parléssim amb els nostres fills de quin sentit i significats donem a les vacances. Si les activitats que fem, ja sigui a casa o a fora, les plantegem per presumir-ne o per fruir-ne, per fanfarronejar o per gaudir d’estar junts.

El tenir i el fer, sobretot el que es fa per impressionar els altres, solen tenir un cost econòmic i no estan a l’abast de tothom. En canvi, el ser, el sentir, el compartir, poden tenir cost zero o molt baix cost i sí que estan a l’abast de la majoria. Les millors activitats que podem fer per vacances no són les que generen enveja als de fora sinó les que ens dibuixen somriures i benestar per dins. I moltes són gratis.