EN FAMÍLIA

Com tractem les otitis?

Recentment ha estat notícia la mort a Itàlia d’un nen de set anys per una otitis tractada amb homeopatia. Lamentablement, algunes informacions periodístiques (i molts comentaris a internet) donen per descomptat que el tractament normal d’una otitis ha de ser amb antibiòtics. Siguem clars. L’homeopatia no funciona i mai no ha funcionat. Per a res. Però el tractament habitual d’una otitis sense complicacions no són els antibiòtics.

L’Acadèmia Americana de Pediatria, per exemple, recomana donar antibiòtics només en els següents casos: als nadons menors de sis mesos amb otitis; als menors de dos anys amb otitis bilateral; a qualsevol edat, als nens amb símptomes greus (més de 48 hores de dolor intens, o febre més alta de 39 graus, o perforació timpànica amb supuració). En altres casos, l’otitis es pot tractar d’entrada amb analgèsics i observació. Només caldrà donar antibiòtics si el nen empitjora clínicament o si el dolor no desapareix en dos o tres dies.

Aquesta estratègia permet evitar l’ús d’antibiòtics en la immensa majoria de les otitis, cosa que evita, per tant, els possibles efectes secundaris i, sobretot, disminueix l’aparició de resistències. A Espanya tenim una llarga tradició d’abús d’antibiòtics (i per tant una alta incidència de perillosos bacteris multiresistents). Durant molt de temps ha sigut costum tractar amb antibiòtics totes les otitis en qualsevol edat, així com molts altres quadres respiratoris banals i autolimitats: “un refredat molt fort”, “mocs verds”, “una mica carregat de pit”... Seria una llàstima que, per una mala informació als diaris, els pares tornessin a exigir antibiòtics innecessaris, quan tot just començàvem a abandonar els mals hàbits.

En el cas que ens ocupa, la premsa italiana dona més detalls: el nen va tenir dolor intens i febre durant quinze dies, amb un progressiu deteriorament de l’estat general; va arribar a l’hospital en coma i tenia un abscés cerebral. No em queda clar si realment es tracta d’una raríssima complicació de l’otitis o si són dues infeccions diferents. O si fins i tot ha estat un error de diagnòstic des del principi. En qualsevol cas, el tractament inicial d’un nen de set anys amb otitis i bon estat general hauria de ser només amb analgèsics. L’error va ser no reavaluar el diagnòstic atès que el nen no millorava.