18/06/2016

Amb tota naturalitat

2 min

Trobo un paperet a la bústia que em recomana “oxigenar la meva salut” amb ozonoteràpia. Si jo hagués de vendre els avantatges d’un tractament mèdic, parlaria de la seva eficàcia (“de veritat cura”) i de la seva seguretat (“no té gaires efectes secundaris”). Aquests aspectes, seguretat i eficàcia, són les dues coses que un laboratori farmacèutic ha de demostrar amb estudis perquè es pugui autoritzar un nou medicament. Però això només es refereix als medicaments de veritat. Els “alternatius”, com els productes cosmètics, segueixen, per al nostre mal i la seva vergonya, una altra normativa: només han de demostrar seguretat, no eficàcia. Si no maten (o maten poquet) es poden vendre.

Com que de l’eficàcia de l’ozonoteràpia no se’n pot parlar gaire (varia entre “nul·la” i “molt dubtosa”), el paperet en qüestió opta per definir-la en només dos punts: és una teràpia natural i utilitza l’ozó com a agent terapèutic. El segon m’ho veia a venir. Només veure el nom, “ozonoteràpia”, vaig pensar: “Potser ho fan amb ozó”. Per això, això de “natural” em va agafar completament desprevingut. ¿Que potser envien coets a la capa d’ozó per carregar el material? ¿Deu ser la sobreexplotació d’aquest recurs natural la causa del famós forat? Esclar que no. Aquest ozó el fabrica una màquina. És un producte químic sintètic.

Però encara que fos natural, el que mai no pot ser natural és la teràpia. Tot el que fa l’ésser humà és, per definició, “artificial”. Un arbre al bosc és natural. Admetre com a natural un arbre cultivat en una explotació forestal ja requereix estirar una mica el terme. Un tauló de fusta que surt d’una serradora ja no és natural, i una taula de fusta encara menys. “Però està feta amb un producte natural”. Sí, com tot. El plàstic està fet amb petroli natural.

La medicina sempre és artificial; és el que fem per lluitar contra les malalties, que, sovint, sí que són naturals (també n’hi ha d’artificials, que creem amb la contaminació o el tabac, per exemple).

Sorprèn el prestigi que ha adquirit la paraula natural. Qualsevol producte industrial sembla millor si li diuen “natural”. I sorprèn que algú pugui creure que una teràpia que consisteix a treure’t la sang, barrejar-la amb ozó i tornar-te-la a injectar, sigui “natural”.

stats