18/03/2017

És temps de preinscripcions

2 min

El menor d’edat a càrrec (MEC) número 3 té la barra d’acabar la primària i el pare de les criatures i servidora ens estem veient obligats a buscar una escola o institut on el vulguin per fer la secundària. Però, ai!, les gestions no ens agraden. Tenim una edat i ja hem anat a massa portes obertes, massa reunions explicatives, massa entrevistes... Ens hem tornat un parell de cínics i ja no ens creiem res del que s’hi diu, en aquestes trobades. Ni tampoc ens ho deixem de creure. I deu minuts després (o cinc) que hagin començat no podem evitar sentir unes ganes immenses de tocar el dos o de consultar el mòbil per saber quin temps farà el cap de setmana.

Per què tothom diu el mateix? Tothom! En aquesta nova ronda que hem fet totes les escoles i instituts ens han dit que volen educar els alumnes perquè siguin autònoms, responsables i amb valors. Coi, faltaria més. ¿O és que algú els porta a l’escola per fer-los dependents, carallots i desvergonyits? Ah, i tothom et cola d’una manera o altra les paraules “innovació” (i penso que la gran innovació seria que tothom sortís del sistema educatiu amb bons hàbits lectors i bona capacitat per escriure, tot i que el que proposo és més vell que l’anar a peu i la lectura en aquestes reunions ni s’esmenta...), “plataforma”, “futur”, “atenció a la diversitat”, “aprendre a aprendre” o “projectes”.

EL QUE VULL SABER

A mi m’agradaria saber altres coses que no m’expliquen, però me n’estic perquè sé que seria l’única sonada que ho preguntaria. Així que aprofito i ho dic aquí. M’agradaria saber, per exemple, quant temps porta aquella persona dirigint el projecte i quants anys més pensa seguir fent-ho. L’estabilitat del projecte educatiu, malgrat que no ens agradi que sigui així, en pot dependre. Igual que la quantitat de mestres o professors que entren o marxen del centre. O com es treballa la lectura (i als escriptors), perquè a banda que té a veure amb el meu ofici és una prova del cotó fluix de la qualitat educativa. O concrecions sobre com s’aconsegueixen tots aquells bonics objectius que ens han repetit.

També quins són els motius més freqüents de mal rotllo (faltes de respecte, assetjament, robatoris, mals resultats, poca atenció a les dificultats d’aprenentatge, etc.). En altres paraules, les famílies que han tocat el dos, per què ho han fet? I què pensa el centre sobre els seus motius. Entenc que són preguntes torracollòniques, però la meva experiència em diu que totes les escoles i instituts són fantàstics fins que deixen de ser-ho. I que davant dels problemes i de com els afronta el centre és quan saps si la tria ha sigut bona o adeu-siau i moltes gràcies.

¿I què farem, mentrestant, si no ens ho responen? Fàcil, activarem els contactes amb la NSA i Wikileaks i ho descobrirem. Desitgeu-me sort.

stats