LA SETENA HORA

El setè art a l’escola

A poc a poc. Amb comptagotes. A pas de cargol, del cargol que avança lentament però que sap on va, el setè art arriba a les escoles. Al costat del llibre de contes i dels poemes, de la narrativa d’ara i d’abans, del còmic, de la pintura i del fang, de la música i la dansa, el setè art es va fent un lloc enmig dels atapeïts horaris escolars. I se’n fa també, celebrem-ho, a les sessions de formació dels mestres. Les universitats, que han de ser temples de la cultura, ja el fan servir a les seves classes sense complexos elitistes i sense avergonyir-se d’utilitzar uns materials que van començar com un espectacle de fira.

I es fa el seu espai i el seu temps a les aules quan il·lustra algun tema del currículum, quan una pel·lícula ens mostra, per exemple, una etapa de la història o quan descobrim tota una època a les imatges que veiem projectades. I se’l fa quan odiem o estimem uns personatges que s’assemblen tant a nosaltres o són tan diferents que podem crear conversa al voltant dels valors que testimonien, dels valors que impregnen les seves accions. O quan, a través del documental, descobrim aquella part de l’art cinematogràfic que més s’acosta a la realitat i, justament perquè s’hi acosta tant, cal que estiguem alerta, previnguts, perquè un documental, per objectiu que pretengui ser, sempre és una mirada, un punt de vista d’algú que ens vol mostrar, descriure, explicar, justificar o argumentar algun fet. I podem veure la dialèctica que s’estableix entre la realitat i la ficció, el paper que juga la imaginació quan s’avança a la realitat, quan ens avisa del que podem arribar a fer o ens il·lustra del que hem sigut capaços de fer.

El setè art és un llenguatge de llenguatges que s’uneixen per crear un significat, alhora que es converteix en una mirada que ens retorna com ens veiem nosaltres mateixos.

I ara, amb les facilitats tècniques que tenim, ens podem convertir en emissors que fem servir el llenguatge de les imatges per crear i recrear el món, per explicar la nostra història o compartir el nostre punt de vista.

A més, el setè art és una màquina molt ben greixada per crear mites, mites que són tan necessaris com la capacitat crítica per desmuntar-los. Somiar és tan imprescindible com despertar-nos del somni i enfrontar-nos a la realitat més rics d’experiència.