És Primer de Maig. Acaben de difondre per La Xarxa de televisions locals El cinturón rojo, un documental de testimonis sobre com les lluites obreres del Baix Llobregat, al final del franquisme, van fer possibles vides més dignes en barris menys destructors. Els autors em demanen idees per explicar aquest vell món de lluita per la justícia als adolescents nets dels protagonistes. Escric pensant que aquest text es publicarà just un dia abans que, a França, sigui escollit (espero) un jove nou president que insisteix a repetir, com a eslògan de moda, que no hi ha dretes i esquerres, que tot és “transversal”.
No hi ha pitjor estratègia educativa per explicar als adolescents la història més recent que intentar convertir en importants les “batalletes” dels avis, o pretendre ser vells models de la revolució que no vàrem fer. Però no es poden amagar les raons vitals, humanes, socials de la confrontació permanent amb qui utilitzava i utilitza el poder per explotar uns altres. No podem educar deixant d’ajudar a descobrir que a la societat, ahir i avui, hi ha qui viu de la feina i qui viu de la feina d’uns altres. Molts creadors d’opinió insisteixen a negar les classes socials. No és un posicionament nou. Però el record documental de les manifestacions i les protestes rescata de l’oblit qui va contestar la desigualtat i la injustícia, des del lloc de treball o des del carrer. Deixa patent com -sempre i de maneres diverses- algú d’una classe amb més poder econòmic incrementa la seva riquesa amb el valor que la feina afegeix a allò que produïm, comercialitzem, financem, etc. L’única transversalitat en què viuen els nostres joves és la del mercat, el consum globalitzat.
Tota proposta de didàctica social ha de començar pel descobriment de quin és el seu lloc en aquest món. Després apareixen els interessos de cada grup social. Pensar si els interessos joves del repartidor de pizzes coincideixen amb els del director financer de la marca repartida. Podem continuar analitzant com es reparteixen els diners que es paguen per un smartphone. Què rep l’infant lumpenproletari, explotat a la mina de coltan, què hi posa el jove de casa bona que llueix l’últim model. Amb algunes anàlisis més descobriran, al final, que només una lluita compartida entre els que pateixen de manera similar pot reduir les explotacions.
