Ja ha arribat el setembre

Comencem un nou curs. Ho diem així, però tots sabem que és una manera de parlar. També diem el sol es pon i el sol surt, encara que l’astre rei ni es pon ni surt. Un curs no l’acabem mai, per tant, tampoc no el comencem. Tot plegat és més complex, perquè en realitat no fem altra cosa que continuar allò que vam deixar encetat i que ve de lluny.

Tots sabem que en els darrers anys l’acció política funciona sense un rumb clar (i no parlem ara dels problemes d’encaix o desencaix amb l’Estat). Alguns ens volien fer creure que a poc a poc sortiríem de la crisi, talment com el tren deixa enrere la foscor del túnel. Potser sí que anem sortint del túnel, però el paisatge ens l’han canviat, de manera que ara ens toca bregar amb la precarietat, a tots els nivells. Fa feredat, per exemple, veure com alumnes, bons alumnes, que acaben els seus estudis de magisteri no saben cap on mirar. Apuntar-se a llistes és una de les opcions, però si abans era una opció transitòria, atès que se sabia que tard o d’hora hi hauria oposicions, ara s’ha convertit en un anar d’un centre cap a un altre, sovint amb més preocupació per la situació laboral que pel bon exercici de la professió. Si mirem cap a la universitat, ve a ser el mateix. La baixa d’un jubilat o les noves necessitats de docència es cobreixen amb ofertes de treball inestables i mal pagades.

Això sí, cada dia fa més goig l’embolcall dels discursos que parlen sobre l’educació. En el camp educatiu encara ens queda molt camí per recórrer. Penjar-se l’etiqueta d’escola innovadora no vol dir gairebé res. Són polítiques educatives que vagin al moll de l’os, el que necessitem. Això vol dir formació, atendre la diversitat dels centres i deixar-se estar de tanta estadística i mirar de més a prop i cara a cara els equips docents, amb les seves virtuts i les seves mancances.

Aquest setembre, ni acabem ni comencem. Continuem. Continuem entossudits a fer del nostre sistema educatiu un motiu d’orgull per a la ciutadania. Ens calen polítiques educatives que no ensopeguin amb els tòpics de l’excel·lència, de l’emprenedoria i tots aquests termes que fan tuf de neoliberalisme de baixa volada. I també ens calen mestres sense excuses, mestres que no s’amaguin de la seva responsabilitat i actuïn amb la intel·ligència i el coratge que aquest nou setembre reclamarà.