FAMÍLIES... PARLEM-NE

I si recuperem la infància?

Certament la societat està vivint canvis molt ràpids que afecten els estils de vida i repercuteixen en les formes com mirem, interpretem i gestionem les respostes infantils i el rol que, se suposa, ha d’assumir cadascun dels grups de persones adultes que tenen responsabilitats en el procés educatiu.

Les criatures no són màquines i, per tant, no poden ni han de programar-se en clau d’estandardització. Cal temps per créixer i per madurar i les criatures, amb tota la diversitat individual i cultural, van seguint unes etapes relativament generals, com ho demostren el creixement físic i, encara que no hi fem èmfasi, el creixement psicològic. Mentre no es demostri el contrari, l’embaràs dura nou mesos, les dents de llet apareixen en els dos primers anys de vida i aproximadament als sis anys comencen a sorgir les dents definitives. En canvi, a nivell psicològic no ha sigut tan evident perquè no s’ha donat importància a aquesta etapa fins ben entrat el segle XX.

Des que es parla d’infància s’ha entès que en els primers anys de la vida -l’anomenada primera infància- les respostes infantils estan farcides de reaccions, de protestes, de preguntes, de dificultats per assumir les propostes de les persones adultes, ja que, en molts casos, implica no respondre a les demandes infantils per garantir la seva salut i el seu desenvolupament. I és que amb aquest guiatge les criatures podran descobrir de forma amorosa un món desconegut. Aquest acompanyament els dona seguretat i aproximadament als sis anys enceten una nova etapa -l’anomenada segona infància- de més col·laboració, ganes de créixer, d’aprendre, de fer-se gran i de més serenitat emocional. Una etapa en què admiraran les persones adultes, tant a la família com a l’escola. És una etapa agraïda perquè hi ha molta comunicació, reflexió i reconeixent mutu. És una etapa necessària per poder afrontar, al final, cap als 11-12 anys, els canvis puberals i l’adolescència amb una certa confiança.

¿Per què, a hores d’ara, aquesta etapa de serenitat no es dona i s’ha allargat l’etapa de la protesta? ¿No hem mostrat a les criatures que els guiem perquè els estimem? Que poden confiar en nosaltres perquè som responsables de la seva educació? És fonamental recuperar la infància i afavorir el seu procés de creixement psicològic i social, igual com tenim cura del seu creixement físic.