LA PITJOR MARE DEL MÓN

I jo pregunto, #OnSónElsPares?

Fa gairebé un any que participo en el recompte de dones en els espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans, com a part de la plataforma #OnSónLesDones. I com diuen companyes de la plataforma, un cop et poses a recomptar ja no pots parar. Recomptes guionistes, opinadores... I mira, tu, darrerament m’he posat a recomptar senyors progenitors i m’ha pujat la mosca al nas.

On coi s’amaguen? Em costa trobar-los, em costa. A la porta de l’escola en veig cada vegada més. Però al parc no tots s’hi acosten. Pel camí desapareixen misteriosament. Quan ja pensava que estava davant d’un fenomen paranormal amb abducció marciana, una font que no puc revelar em va facilitar una informació confidencial. Diu que hi ha progenitors que no volen anar al parc perquè els fa més mandra parlar amb altres progenitors que fer la declaració de la renda. Que són poc sociables, vaja. Ah, dic jo. Ells potser sí, però i els seus menors d’edat a càrrec? Els seus MEC. En fi... Esclar, com sempre, no es pot generalitzar. Però només cal anar a qualsevol placeta del nostre bonic país i comptar.

I a les comissions de l’AMPA? Hi ha progenitors, però pocs. I hi ha moltes comissions sense presència masculina. A més, cal tenir en compte que hi ha senyors esforçats, com el pare de les criatures que està en més d’una comissió i només se l’ha de comptar com a un. No ho sé. Potser els progenitors han quedat en secret, sense que les progenitores (i els pocs progenitors que col·laboren a l’AMPA) ens n’hàgim assabentat, i en un acte suprem de generositat han decidit de forma unilateral cedir el seu espai de contribució cívica, educativa i associativa. Saben que és una tasca taaaan important que ens la regalen. Ploro d’emoció. Però no cola.

Ep! I a la magna organització de, per exemple, la festa de comiat de l’escola? És una organització complexa, que demana temps, molt de temps, neurones, encara més neurones, i sang freda. A litres. Aquí l’absència de progenitors en l’organització i massa laboral és escandalosa. I pateixo per ells. Temo que les dones, les senyores progenitores (i aquells dos senyors progenitors espavilats de sempre, sí, els mateixos que també col·laboren en mil comissions de l’AMPA, els típics acaparadors), estem actuant de forma abusiva, copant els grups de treball, fent lobis de pressió per tenir-ho tot controlat i poder endur-nos tot el mèrit i deixar-los en ridícul. No pot ser. Hauríem de donar-nos-en vergonya i deixar d’actuar com un monopoli energètic qualsevol. Ells també tenen dret a perdre hores del seu temps lliure, tan poc valuós com el nostre, a perdre fins i tot hores del seu temps laboral, tan poc considerat com el nostre, i que puguin pencar en igualtat de condicions. Sí, ells també hi tenen dret. Va, que llavors els recomptaré... i ja sabré on trobar-los!