Un preadolescent a Nova York

Feia cinc anys que ens donava la tabarra. “Vull anar a Nova York!” “Però per què vols anar-hi?” “Perquè l’últim cop que vaig ser-hi era dins la panxa de la mama i no vaig veure gaire cosa”. Esclar, amb aquests arguments es feia difícil discutir-li res, sobretot quan començava a enumerar totes les coses de la gran ciutat que desitjava veure: que si l’Empire State Building, l’Estàtua de la Llibertat o el pont de Brooklyn. Feia goig veure com se li il·luminaven els ulls cada cop que en parlava. Ep, no ens enganyem, que molta d’aquesta fascinació iconogràfica li ve d’identificar-les com a decorat d’aquestes sèries amb rialles enllaunades que veu cada vespre, però el cas és que al final vam decidir fer-lo content. Entre nosaltres, tampoc va ser gaire sacrifici.

O sigui que dotze anys més tard hem tornat a Nova York, curiosament al mateix barri de l’últim cop, tot i que ningú ho diria. D’aquell Lower East Side canalla, trepidant i una mica perillós que ens va encisar ja no en queda gairebé res. El CBGB és ara una botiga de camises a 200 dòlars la peça i els ionquis i rodamons de St. Mark’s Place han donat pas a parelles joves, modernes i prou solvents per pagar els 3.000 dòlars mensuals de lloguer. Però el que ha marcat la diferència d’aquest viatge, fins i tot més que la gentrificació, ha estat la mirada del nen i la seva capacitat de fascinació per aspectes de la ciutat totalment inesperats. La seva indiferència davant les vistes de la ciutat des de dalt d’un gratacels contrastant amb la seva fascinació navegant amb el mapa a la mà les línies laberíntiques del metro; la seva displicència amb botigues, aparadors i restaurants exòtics barrejada amb l’excitació quan divisava ambulàncies bombers i cotxes de policia fent sonar les botzines a tot drap. I també la seva cara quan es creuava amb la fauna del carrer, les estirades de mà quan veia aquesta fauna multiracial plena de colors i races o aquests grassos tan increïblement grassos.

Avui, que ja tornem, sé que li preguntarem que és el que més li ha agradat del viatge i ja em preparo per a alguna resposta inesperada marca de la casa. Només reso perquè no em digui que el millor ha estat poder fer un munt de fotos i així tenir més followers a l’Instagram.