27/08/2016

Aprendre salut

2 min

La visita a un familiar malalt m’ha fet pensar en l’educació per a la salut i els adolescents. Reflexionar sobre com i quan aprenem a entendre el nostre cos, a gestionar els malestars, a descobrir la malaltia, a comprendre com funcionen els remeis i per a què serveixen els fàrmacs. Acabava el curs mirant d’ajudar una noia que s’ofegava greument a la disco tot just quan apareixia la possibilitat de lligar. Ara faig companyia a una persona que entra a l’hospital suposadament per un infart i que, després de totes les proves, està greu perquè ningú ha mirat que potser falla alguna cosa més elemental del seu cos.

Ens hem fet adults sense entendre que el nostre cos és un sistema integrat, anem a serveis de malaltia (no pas de salut) que miren afinadament peces i símptomes, però obliden comprendre la disfunció. Darrere vénen generacions d’adolescents demandants d’una píndola per a cada dolor, propenses a consultar vidents perquè la medicina oficial és suposadament un engany. És en l’adolescència quan es pot tenir la capacitat de pensar sobre un mateix, començant pel propi cos. Són anys en què es pot viure al límit i en què les angoixes diverses els poden convertir en hipocondríacs crònics. De què han servit tantes hores de ciències naturals, tantes visites al pediatre, tantes xerrades sobre la sexualitat o el consum de drogues?

Entre tots hauríem d’haver-los ajudat a escoltar el seu cos, explicant com funciona, trencant els mites culturals i les explicacions irracionals de les malalties que transmet la família o la tribu d’amics. Discutir que tots els mals de cap no són dolors, que no sempre que un es troba malament està malalt. Fer-los saber que amb les nostres conductes es pot espatllar alguna part del nostre cos i valorar riscos, beneficis i pèrdues. Comprendre que una substància pot fer-nos trobar millor però també pot disminuir la lucidesa o els afectes. Aprendre a desconfiar dels negocis de les farmacèutiques però utilitzar els fàrmacs, afinats i potents, insubstituïbles per tisanes vàries. Confiar en els professionals de la salut però demanar explicacions per entendre què ens passa. Deixar-se aconsellar però sense renunciar a decidir què volem. L’adolescència és el temps clau per descobrir-ho i convertir-ho en saber i en actitud. És el temps, també, per pensar com ha de ser el sistema públic que dóna resposta al seu dret a la salut.

stats