FLORS DE BACH

Impulsors de somnis

Aquest mes de juliol, vaig tenir el goig de participar en un cicle sobre cinema i educació dirigit pel Carles Capdevila, gran impulsor de somnis en l’educació, en la vida col·lectiva del país i en la meva en particular. La pel·lícula que vam veure i debatre el dia de la meva sessió va ser La simfonia del professor Holland. La vaig escollir principalment pel que diu dels mestres, dels somnis i dels mestres en relació amb els somnis.

El professor Holland és un professor de música que no vol ser professor de música. El seu somni és ser compositor. Però compondre i tocar en quatre festes no li dóna per viure i s’ha de posar a ensenyar música. Entre les classes, els alumnes i els esdeveniments de la seva vida personal, no li queda temps lliure per compondre i el seu somni es va postergant. Podríem pensar que el professor Holland fracassa, ja que no aconsegueix el que vol. Però aconsegueix una fita inesperada, més alta i bonica: es converteix en un impulsor de somnis per als seus alumnes. La pel·lícula té diversos elements més que conviden a la reflexió, com ara el valor de la música i les arts en l’educació, però aquest és el que considero més rellevant. Aquest és un gran somni que hauríem de compartir tant els mestres com els pares i mares: convertir-nos en impulsors de somnis per als nostres alumnes i fills.

Moltes vegades, estem tan obsedits amb el nostre somni individual que ens oblidem de la nostra contribució als somnis col·lectius. Volem fer una gran obra que sigui digna de reconeixement, anhelem assolir alguna fita que ens proporcioni fama i diners. Però resulta que el més interessant dels somnis no és el punt d’arribada sinó el camí que ens empenyen a recórrer. I els fruits més substanciosos no són només els que degustem nosaltres, sinó també els que fertilitzem i ajudem a fer créixer en altres.

Ens sentirem més satisfets i el nostre món anirà millor si ens adonem que una de les més grans i belles aportacions que podem fer a la humanitat, tant si som mestres com pares o mares, és l’empremta d’estimació, de confiança, d’entusiasme, de sensibilitat, de generositat, que siguem capaços de deixar en els cors de les criatures. Jo m’apunto al bell somni de ser impulsora de somnis. ¿Algú més s’hi apunta?