FORA DE CLASSE

Els pares secretaris

Quan jo estudiava i faltava a classe perquè estava malalt, m’havia d’espavilar si volia saber què m’havia perdut. Normalment trucava a casa d’un company perquè em digués els deures i com a molt la meva mare avisava l’institut que no hi aniria. Reconec que com a estudiant les coses em van anar millor quan vaig ser conscient que necessitava organitzar-me les tasques i planificar les setmanes. Des d’aleshores no he pogut prescindir de l’agenda personal. Sé perfectament quines són les meves obligacions, les que em vénen de gust i les que no. Evidentment, això demana certa maduresa i responsabilitat, però crec que hem d’aconseguir que els adolescents també la vagin assumint.

Em preocupa en gran manera com bona part dels meus alumnes releguen la planificació de les seves tasques als pares. Com a tutor cada vegada tinc més pares i mares que em pregunten si el seu fill té deures o quan és la data de l’examen, en lloc que ho facin els nanos. Gràcies a les noves tecnologies ara rebo dels pares correus electrònics qualsevol dia de la setmana preguntant-me dubtes de coses que he explicat perfectament a classe. Fins i tot al centre disposem d’un programa informàtic que permet als pares consultar cada dia, hora per hora, el que han fet els alumnes a l’institut. Que si han arribat deu minuts tard, que si a projectes s’adormien o si a anglès han treballat molt bé. Alguns pares passen de tot i d’altres els controlen en excés. Els controlen tant que s’han convertit en secretaris dels seus fills, i saben millor que ells tot el que han de fer. Conec mares de la classe dels meus fills que intercanvien constantment dubtes i disputes en els grups de WhatsApp.

El perill de tot plegat és que difícilment aquests adolescents es preocuparan mai per recordar les seves obligacions i sempre exigiran als altres que els hi recordin en el moment que ells ho creguin oportú. Alguns companys docents permeten una comunicació constant amb les famílies. Fer-ho pot donar bons resultats, però al meu entendre és esgotador i distancia l’alumne de les seves responsabilitats. Jo prefereixo marcar distància, sobretot quan les consultes es produeixen en cap de setmana. Aquests dies jo els aprofito per corregir i preparar classes, i també per supervisar les obligacions dels meus fills, que a primària ja tenen deures.