HORMONES, GUIX, ETC.

A classe, on seu el teu fill?

El primer dia de classe observes i t’observen. I mires d’allunyar els prejudicis que et porten a aventurar, només pel posat que fan els alumnes, per la manera de seure i per la mirada, quins seran els més bons i quins els més fluixos. Però saps per experiència que, si fas cas a aquesta primera impressió, corres el risc d’equivocar-te molt. Però hi ha una cosa que no pots evitar: no t’agrada que, en una classe on queden files buides, hi hagi alumnes que optin per seure al fons de l’aula. Potser no és ben bé un prejudici. La classe funcionarà millor si no es creen aquests buits. Els hi fas notar. Els dius que seure lluny i en un racó et sembla una manera prou explícita de dir-te que s’ho pensen mirar de lluny. Veus que aquest comentari funciona: canvien de lloc, i ho fan de bon humor. En realitat, els estàs dient el mateix que et deien els pares quan anaves a escola: tu mira de seure a la primera fila. No sé si, com a pares, ho heu aconsellat alguna vegada als vostres fills. Té un punt d’absurd, perquè a les primeres files no hi ha lloc per a tothom, de manera que algú ha de seure a les últimes.

En parlo amb en Benet i em diu que, lluny de ser un prejudici, està ben demostrat que la representació gràfica de l’atenció d’un auditori que ha escollit el seu lloc pren la forma d’un embut: els de la primera fila són els que estan més atents i els que recordaran més el que s’ha dit, i aquesta atenció anirà disminuint als laterals de cada fila. La diferència de retenció de la informació entre els alumnes dels pupitres laterals de l’última fila i del centre de la primera pot arribar a ser la meitat. Què hauríem de fer els professors? ¿Situar als llocs de màxima atenció els que, espontàniament, busquen situar-se als llocs dolents? Aleshores els bons hi sortirien perdent. Pel que sembla, el que caldria fer és situar els pupitres en forma de ferradura. A mi no m’hi caben. De manera que a casa tenien raó. Si no pots seure en semicercle o en ferradura, seure al davant et fa més bon alumne.

Però també hi entra la sociabilitat de cada lloc. Els de la primera fila centren l’atenció en el professor. Els de la segona ja es relacionen més amb els altres. I al centre de la tercera fila és on hi ha més vida. És un bon lloc. Ara pregunteu als vostres fills on seuen. A veure què diuen. Segur que en traieu coses interessants.