Els nens dolents no es fan mai grans

Dies enrere sentia uns experts explicant que els nens d’ara són fluixos, egoistes, sense cap tolerància a la frustració, i això es deu al fet que els seus pares no els posen límits, tenen sempre por de causar un “trauma”, els deixen fer el que volen... El problema és que aquestes coses, o altres de semblants, les sento des que tinc memòria. Les deien els experts, i les deien els mateixos pares: “Jo a la teva edat ja treballava”, “Com es nota que no has passat una guerra”, “Jo al meu pare no li contestava així”... Tinc llibres de fa 50, 100 o més anys que ja diuen que “els nens d’ara” estan molt malcriats, que sempre se surten amb la seva, que no tenen límits ni respecte. En alguna ocasió he llegit frases semblants atribuïdes a Plató o a Sèneca.

I aquests nens malcriats, consentits, sense límits, ¿no es fan mai grans? No arriben mai a ser pares? S’esperaria que els experts actualitzessin els seus consells d’acord amb el canvi generacional. Si a un pare “ben criat” que diu “El meu fill no obeeix, diu paraulotes, no estudia, no recull les joguines...” se li havia d’aconsellar “Li has de posar límits, li has de fer veure les conseqüències dels seus actes, has de fer servir la cadira de pensar i la pèrdua de privilegis, no pots deixar que se surti amb la seva”, potser trenta anys més tard, a aquest nen malcriat que s’ha convertit en un pare malcriat li haurien de dir: “¿Veus les conseqüències de la teva pèssima educació? Ara no tens cap tolerància a la frustració, t’enfades perquè un pobre nen de cinc anys deixa les joguines per terra o diu unes paraulotes que ni sap què volen dir i ves saber d’on les ha tretes. Ets un egoista, només vols sortir-te amb la teva, vols sotmetre aquest nen a la teva voluntat! Deixa de queixar-te, pensa sobre el que has fet, i espero que siguis capaç de canviar i tractar els teus fills amb el respecte que mai vas tenir als teus pares!”

Però no, segons la majoria dels experts sempre són els pares els que tenen raó, sempre són els fills els que han de millorar. Aquell nen malcriat, “petit tirà” i adolescent sense límits, pel sol fet de tenir un fill es converteix en pare savi i just, que té dret a jutjar la conducta dels seus fills, imposar límits i exigir obediència. Que un “petit tirà” es converteixi en un “gran tirà”? Això no ha passat mai!