La mort, al mar i a Manchester

Estem profundament entristits per la matança d’adolescents a Manchester. No podem deixar d’imaginar les discussions a les famílies per saber si deixaven anar els seus fills al concert. Un debat en què els grans projectem pors i inseguretats amb ganes de protegir-los, quan ells volen començar a volar sols i amb els seus. Aliè a aquest joc de pensaments, un jove es passeja per l’estadi i mata un grup de noies i de nois que només pretenien passar una bona estona escoltant la cantant que els agradava. Allunyats com estaven de la mirada protectora de les seves famílies, es troben cara a cara amb la imatge més terrible de l’horror.

Els informatius han anat plens d’aquesta notícia; diaris, ràdios i televisions han difós comentaris sobre la guerra encoberta que estem vivint. Ni les imatges ni els arguments són nous. No ho poden ser, perquè el fenomen es repeteix des de fa temps, davant la nostra aclaparadora impotència.

Ben a prop en el temps i en l’espai un grup de persones decideixen abandonar la costa de Líbia i adreçar la barca cap al continent. El mar els espera, els tomba l’embarcació i en moren molts, la majoria criatures, aquesta vegada sense nom. Se’n parla, però amb un altre to. Com si la seva sort ocupés un espai perifèric en el marc de les nostres preocupacions socials.

Farem bé d’organitzar cerimònies per recordar els nostres morts, els morts d’Occident. Les nostres víctimes tenen noms i cognoms, i famílies que els ploren amb un dolor que podem sentir molt proper. Però ¿on són les cerimònies oficials per aquelles vides que es perden perquè fugen de la guerra i de la misèria? ¿Com és que això no ens inquieta de la mateixa manera? ¿Tal vegada no són vides amb el mateix valor?

No ens enganyem, pocs governs fan res contra el gran problema: la venda d’armes, perquè els governs venen armes que beneficien les empreses que juguen a borsa, i que fan rics uns quants a costa de la sang d’uns altres. ¿Quan entendrem que la vida humana és sagrada? ¿Quan deixarem de distingir entre vides de primera i vides de segona? ¿Quan entendrem que la vida d’un adolescent de Manchester és tan valuosa com la de la nena que puja a una barca i es troba que el mar no és el que somiava? ¿On és la diferència entre els que provoquen la mort a Manchester i els que la provoquen al mar?