HORMONES, GUIX, ETC.

Matemàtiques, racisme, anglès i solidaritat

A l’estiu, a la platja, a la piscina o a la barbacoa, els pares parlen dels èxits o dels fracassos escolars dels fills. En general, en cas de fracassos es comparteixen els problemes i les solucions. En canvi, quan es parla d’èxits, s’entra més aviat en una impúdica competència de talents. No dic que s’hagin d’amagar els èxits. Està bé reconèixer l’esforç fet i estar-ne orgullós, perquè segur que els pares hi han contribuït. Però les notes qualifiquen uns determinats coneixements de les persones, no les persones. Que quedi clar que les notes, com més bones, millor. Però no n’hi ha prou. O encara millor: no n’hi ha ni per començar.

Passa el mateix amb les famoses proves PISA. Estan bé per avaluar aspectes concrets de l’educació, però no poden ser, ni de lluny, el criteri per determinar si un sistema escolar funciona més bé o més malament. Les proves PISA se centren massa en els aspectes formatius relacionats amb el món laboral, com si els ensenyants ens dediquéssim a preparar treballadors. Els gestors, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, no pensa tant a valorar la qualitat de l’ensenyament de cada país com les seves possibilitats a l’hora de posar en marxa una economia competitiva. Faríem bé de no confondre ni notes ni resultats de les PISA amb el retrat de l’educació d’un alumne o d’un país. L’educació és molt més. Si entreu en una escola pública de primària, segur que hi veureu cartells i murals sobre la diversitat, les guerres, el drama dels refugiats, la igualtat de gènere o els drets dels infants. Si, a més, poguéssiu assistir a classe, veuríeu que, més enllà del currículum, els mestres parlen de la vida i del món, i promouen les actituds democràtiques, el respecte pels altres i el debat rigorós, entre altres coses que ajuden els nois a ser persones. Coses que no surten a les notes. Ni a les PISA.

És clar que el que no és pròpiament curricular no depèn només de l’escola. Però estaria bé que, a més de les PISA, mesuréssim també si els alumnes són solidaris, si tenen amics, si menyspreen els diferents, si els agrada competir, o si són de l’opinió que s’ha de mirar per un mateix. ¿Pensen que l’èxit són els diners? ¿Són racistes? ¿Altruistes? ¿Masclistes? ¿Egoistes? ¿Llegeixen quan no els obliguen? ¿S’interessen per les qüestions personals dels altres? ¿Són generosos? ¿Justos? ¿Feliços? ¿Fan feliços els altres?