14/10/2017

Per què no parlem del joc?

2 min

Habitualment es parla dels drets de la infància i sembla que, especialment als centres educatius, és una idea recurrent que es valora i que pràcticament està assumida. De fet, no es tracta de qüestionar de manera global si es respecten, però curiosament hi ha un tema, el joc, que malgrat que està recollit a l’article 7 de la Declaració dels Drets de l’Infant (1959) -“L’infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjo, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret”-, la realitat és que té una cabuda poc clara en tots els contextos educatius exceptuant, potser, els centres d’esplai.

No es tracta de dir “Aneu a jugar” sinó de fer-ho, mostrar-ho i oferir tot un ventall de possibilitats i diversitat de jocs bastant oblidades actualment. Màgicament, amb la tecnologia, creiem que, a qualsevol edat, si tenen un dispositiu tecnològic ja estan jugant. Una altra de les distorsions, en relació amb el joc, és quan es parla d’esport, encara que sigui una activitat preesportiva: ¿podem parlar de jugar quan estem davant d’una activitat que és competitiva i amb regles molt rígides? ¿O en l’activitat lúdica que hi ha en l’horari escolar, quan la pilota ocupa un protagonisme que condiciona l’activitat, l’espai i la relació entre nens i nenes? ¿O als parcs, on hi ha un mobiliari que guia aquesta activitat lúdica amb els gronxadors o xarxes per grimpar?

¿Com hem minimitzat, doncs, el valor del joc? Fa força anys, un dels principals interessos del professorat i de les famílies era parlar del joc, del seu valor com a activitat, natural, voluntària i molt seriosa que implica diversió, esbarjo, passatemps amb els quals la persona, al llarg de la vida, aprèn a relacionar-se en el seu àmbit familiar i social. És, doncs, una activitat molt rica, àmplia, versàtil i ambivalent que permet desenvolupar la personalitat. Perquè el joc no és només una activitat física, sinó una activitat compartida, en què hi ha possibilitats de lleure, participació i interacció i que afavoreix la socialització. És clar que s’ha desdibuixat la mateixa idea de joc, i probablement per això els moments que es dediquen a aquesta activitat estan molt allunyats dels objectius que li són propis. Cal recuperar les múltiples oportunitats que ofereix el joc i especialment la necessitat que es jugui. I el pati és un espai educatiu per jugar.

stats