Ens atabalem amb les intel·ligències

L’interès social per l’escola i els aprenentatges ha portat a fer un debat social molt ampli i generalitzat i amb moltes aportacions de tot tipus.

Hi ha qui critica que l’educació del s. XX havia valoritzat les matemàtiques i les ciències per damunt de les lletres quan, curiosament, aleshores s’estudiava filosofia, història, literatura, art... Deien que l’aprenentatge era molt teòric i que de poc servia per a la realitat i per això calia que l’escola canviés de prioritats. Ara, en canvi, es parla de competències. Perfecte.

Però amb aquesta anàlisi arribem a una idea important: no es pot continuar amb una anàlisi dicotòmica que porti a categoritzar aprenentatges i criatures en edats i situacions de desenvolupament. Cal, sobretot, no tornar a crear biaixos perquè potser amb la idea, poc analitzada, de les intel·ligències múltiples es continuen condicionant les decisions educatives i categoritzant com a més intel·ligents aquelles criatures que rendeixen en matemàtica, mentre que es deriven a altres estudis o formació criatures que considerem que tenen altres intel·ligències menors.

Així doncs, es continua reproduint, però de manera més sofisticada i subtil, la mirada cap a la canalla que té possibilitats científiques (que serien més aptes), mentre que a la resta val més derivar-los a camps menys difícils.

Potser caldria canviar d’enfocament i comprendre que cal estimular competències i processos de pensament, en tots els aspectes o factors de la intel·ligència, no fragmentar la intel·ligència. Així afavorirem que les criatures puguin potenciar i desenvolupar de manera harmònica la seva intel·ligència global i la seva personalitat. La música és imprescindible per a tothom; amb el llenguatge raonem, no només amb la matemàtica; l’educació física i artística no són menors; les relacions o intel·ligència social són fonamentals, i, curiosament, tots els aprenentatge interactuen per desenvolupar la intel·ligència.

A més, tots els factors de la intel·ligència impliquen emocions i actituds i tenen un talent potencial per ser desenvolupats. És evident que no tothom assolirà els mateixos rendiments en tots els camps i les motivacions aniran marcant el camí a seguir. I és que la intel·ligència i tots els seus factors aniran sent desvelats al llarg de la vida.