Sobre guies turístics i professors

El meu amic Benet m’explica que aquest estiu ha estat a les ruïnes maies de Tikal, a Guatemala. A l’autobús va coincidir amb un grup de turistes que havien contractat un guia. Així que van arribar a l’entrada del recinte arqueològic, el guia va advertir-los que si se separaven del grup procuressin ser puntuals, perquè si perdien el bus haurien de fer nit allà. I ho va arrodonir amb una brometa. Si arribaven tard... “ Enjoy the jungle ”, els va dir. La versió castellana de l’explicació s’acabava amb la mateixa brometa: “ Disfruten de la jungla ”.

A partir d’aquí el Benet ha construït una teoria segons la qual els professors i els guies turístics som igual de patètics. Pretenem fer veure que improvisem les bromes, i que les nostres classes són fresques i espontànies, i resulta que ens portem el discurs, bromes incloses, ben preparat de qui sap les vegades que l’hem pronunciat. Ara bé, crec que els guies turístics són molt més mentiders i tenen una impunitat que els professors no tenim. Segons el guia que vaig sentir al Parc Güell, Gaudí va dibuixar la porteria sota l’efecte al·lucinogen de l’Amanita muscaria, un bolet de barret vermell i blanc que l’arquitecte consumia seguint una antiga recepta siberiana: bevent-se els orins d’una persona que havia ingerit el bolet.

Els professors també expliquem curiositats, però som una mica més responsables. Els guies entretenen, i nosaltres pretenem ensenyar. A nosaltres, a més, se’ns descobreix fàcilment. Sabem que un dels entreteniments dels alumnes consisteix a descobrir fins quin punt repetim la mateixa brometa a cada classe o expliquem la mateixa anècdota any rere any. Hi ha el professor d’història que, parlant de líder de l’URSS Khrusxov, i perquè en recordin el cognom, els diu que pensin en mig croissant que cau a la tassa, xof. Hi ha el professor de literatura catalana que els diu que Jaume I va néixer a Montpeller, i no en un paller. Hi ha el de filosofia que pregunta si algú no ha entès l’explicació i, com que ningú contesta, pregunta si algú l’ha entesa, i com que tampoc contesta ningú arriba a la conclusió que la classe és buida i agafa la porta i se’n va. Sí, estimats alumnes. De vegades ens repetim. Per això hem de fer vacances. Per recollir més anècdotes, més humor i més vida que us ajudin a aprendre. Perquè està demostrat que l’humor, ben usat, és una bona eina a les aules.