16/09/2017

La diversitat, l’edat i els estereotips

2 min

No hi ha manera! Sempre es fan comentaris estereotipats i sense sentit que responen només a l’aparença de la persona o a l’edat. Com si fóssim nosaltres el llombrígol del món i el referent de tot plegat, fem judicis de valor sense tenir cap informació i sembla que no ens adonem de quina manera estem mal educant la canalla amb aquests comentaris que, en no tenir cap sentit, van configurant les actituds en aquesta societat tan canviant en relació a com mirem, com vivim i el que valorem.

Quan sentim, per exemple, l’edat d’una criatura, ja ens avancen: “No ho sabrà fer”. I hi ha tendència més aviat a renyar: “Per què has fet això?” O a pensar que no reflexionen: “T’equivocaràs”. En canvi, mai els preguntem: “Quina idea has tingut per fer això?” Potser la idea sigui bona, encara que el resultat pugui ser qüestionable, perquè només els falta una mica d’informació o la possibilitat de provar si va bé fer les coses d’una altra manera de la que li estem dient. A l’adolescència encara és més acusada l’actitud adulta, i sembla que ens estranya que pensin perquè ja hi ha la imatge estereotipada que aquesta és una etapa “tan plena d’hormones” que els iguala tots, provocant aquesta actitud de desconfiança (i gairebé de temor) de les famílies: “Serà adolescent, quina por”. Però, ¿com podem presuposar que a l’adolescència no es pensa, que hi ha barroeria? Deixem de fer comentaris que acabaran provocant les seves actituds. Deixem-los lloc i temps per actuar. Donem-los oportunitats per decidir, abans de desconfiar.

Si ens trobem persones amb alguna deficiència l’estereotip és més gran i la creença en les seves possibilitats disminueix, de cop, abans d’escoltar, preguntar i permetre que actuïn. De la mateixa manera, si ens fixem en les persones d’una certa edat, es reprodueix la mateixa mirada desenfocada sobre els seus coneixements, competències i possibilitats de gestionar la seva vida, i ràpidament comencen les actituds benevolents, paternalistes i estereotipades: “Com que és gran no li interessarà, no ho farà, li costarà...”. No sembla que ens adonem que els estereotips no fan sinó apartar, discriminar i no reconèixer ni respectar les persones que podem valorar com a diferents. Una actitud que no ens podem permetre perquè fa judicis de valor cap a totes les persones.

stats