L’estimació als nostres fills ha de ser incondicional, no s’ha de posar en joc en cap moment. Enfadar-nos amb ells ha de ser compatible sempre amb estimar-los. Fa uns anys, vaig escriure un article en aquest mateix espai que portava per títol “Estic enfadada, però t’estimo igual”, en què explicava que l’estimació no ha de ser mai moneda de canvi. És una frase que no és obligatori dir-la en el moment precís que estem enfadats, si bé a vegades pot anar bé fer-ho, però sí que els hem de fer notar que és així amb el to que fem servir i les actituds que adoptem quan ens enfadem.
Aquesta és una qüestió estretament relacionada amb l’autocontrol emocional dels pares. Seguir tractant amb respecte els fills, seguir tenint-ne cura i seguir confiant-hi quan actuen de manera inadequada o fan alguna cosa que ens disgusta vol dir que les nostres emocions no passen per sobre de tot, que no ens governen elles a nosaltres, sinó que les governem nosaltres a elles. Però no és només una qüestió de gestió emocional. Hi tenen molt a veure també els valors i les motivacions que ens mouen i la visió que tenim de la vida. Hi ha pares que em pregunten com poden aconseguir que els seus fills vulguin fer el que està bé, si quan fan alguna cosa malament els estimen igual. Els responc sempre amb preguntes. ¿Els nostres fills han de ser bons perquè els estimem? ¿Han de fer el bé per fer contents els pares o per sentir-se contents ells mateixos? ¿Han de fer les coses per obtenir reconeixement extern o per l’alegria de fer-les?
Ens calen claredat i coratge per evitar que valors instrumentalistes i motivacions insubstancials se’ns colin a casa i ens confonguin. La raó més poderosa per fer el bé és el bé que ens fem i que podem fer fent-lo. No són les fites i les motivacions externes les que ens portaran a un benestar intern i a una vida plena i amb sentit. Són les ganes de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i de fer sentir bé els que ens envolten, són la bellesa i l’alegria que proporciona el bé per si mateix les raons que ens han de moure a promoure’l. Bellesa i alegria són dos grans valors que ens convé recuperar i revalidar, si volem que la bondat figuri com a gran nord en l’educació i en la nostra brúixola personal i col·lectiva.
