FLORS DE BACH

Presents en el present

En un capvespre d’aigües quietes i de reflexos de lluna arran de mar, d’aquells que conviden a respirar bellesa i a celebrar l’instant, una persona comenta que ella és més de muntanya i una altra es posa a rememorar meravelles d’un altre capvespre que guarda en el record. La situació posa en evidència la incapacitat que tenim a vegades d’entregar-nos al moment i de pagar-li tribut. Cap d’aquestes dues persones són del tot allà on són. Passa cada vegada que anem a algun lloc, a un restaurant, a un concert, a un museu, al teatre, a visitar una ciutat nova i, en comptes de fruir-ne a fons, ho comparem amb una altra experiència.

Darrere d’aquesta actitud hi pot haver afanys de notorietat o de protagonisme, però també una dificultat gran per ser on s’és i gaudir del present. Les persones que actuen així sovint viuen instal·lades en records passats o en anhels futurs. En comptes de viure el moment, l’analitzen. En lloc d’assaborir les vivències, les comparen entre elles per emetre’n un dictamen. Els costa obrir-se del tot a la realitat que els envolta i deixar-se impregnar per les sensacions i emocions que cada lloc i situació els ofereixen. D’alguna manera, són incapaces de degustar les coses en temps real.

Com a pares o mestres, convé que sapiguem centrar-nos i concentrar-nos en l’aquí i ara i que ensenyem a les criatures a estar plenament presents en el present, a obrir-se en cos i ànima a la realitat que tenen davant, a agrair i assaborir a fons el que cada persona, instant i lloc ens aporta. És important aprendre a fer-ho durant el joc, una conversa, un àpat, una excursió, una carícia, una tasca escolar o en qualsevol altra activitat. Si una criatura es menja un gelat, convidem-la i ajudem-la, durant uns segons, a parar atenció en el tacte, la textura, la temperatura, el color, l’olor i les sensacions que li desperta el gelat. Si es renta les mans, en l’aigua i el sabó que rodolen pels seus dits. Deixem de comparar vivències, indrets i moments, i dediquem-nos a viure’ls i a assaborir-los. Això tan vital, i que hauria de ser tan senzill, requereix una mirada atenta, silenciosa, plàcida, que practiquem ben poc. D’aquí ve que s’hagi convertit en un dels objectius d’algunes pràctiques de meditació i d’atenció plena, tan en voga actualment.