FLORS DE BACH

Pel simple goig de ser amable

Fa unes setmanes, vaig anar a dinar a un lloc turístic de Barcelona amb una bona amiga. El cambrer, més jove que nosaltres, ens va rebre amb una amabilitat un pèl exagerada. Tot i no semblar un intent de flirteig, la meva amiga es va ensumar de seguida alguna cosa estranya. Jo no. Saltava a la vista que era una amabilitat impostada, però conservo un bri d’ingenuïtat i em vaig pensar que el xicot s’esforçava a ser amable i que no se’n sortia prou bé. No se’ns va fer pesat però, cada cop que ens atenia, sobreactuava. La meva amiga no les tenia totes, però jo seguia apostant per unes bones intencions maldestrament executades. La sorpresa final va decantar la balança cap al cantó de la meva amiga. Quan ens va portar el compte, ens va explicar que l’empresa havia posat en marxa una competició entre cambrers i que el que tingués més comentaris positius de clients guanyaria un cap de setmana de festa a la tardor. Ens va confessar a què volia dedicar el cap de setmana, probablement per entendrir-nos, i ens va apuntar el seu nom i la web on podíem entrar a lloar-lo. No hi hem escrit però hi he entrat i he vist que, ara per ara, guanya ell.

Molts dels comentaris en canten meravelles i suma més lloances que tota la resta de companys junts. L’amabilitat que a nosaltres ens va semblar passada de voltes i la motivació de fons que ens va deixar desencantades es veu que enamora la clientela. Qui sap, però, si alguns dels comentaris positius poden estar motivats, en alguna mesura, per la pena que acaba fent un noi obligat a participar en una competició d’amabilitat, per poder tenir condicions de treball més favorables.

Es veu que aquests tipus de pràctiques són comunes en moltes empreses. A mi no em convencen perquè perverteixen valors i qualitats humanes que hauríem d’exercir per motivacions altruistes i nobles com la satisfacció que generen en un mateix i en els altres. Prefereixo ensenyar a les criatures a ser amables pel simple goig de ser-ho. Ens estalviarem convertir l’amabilitat en mercaderia i en un trist esperpent quan es descobreix el pastís.