CATALÀ AMB BOLQUERS

“Quin tron més fort!”

Habitualment el que s’ensenya (i representa que costa) és a formar el plural a partir del singular. Per exemple, les paraules que acaben en essa ens poden fer dubtar. ¿ Insubmissos o insubmisos? ¿ Tapisos o tapissos? De vegades la pronúncia ens traeix i contamina l’ortografia. Índex té plural? ¿I els problemes són complexes o complexos? Ja podria ser sempre afegir una essa i llestos, no?

Això és el que pensen els aprenents de parlant. Amb la regularitat per bandera, associen plural a essa final i singular a no essa final. I sovint el que els costa no és fer el plural sinó el singular. Brrrrrrr, vam sentir un d’aquests últims vespres de tempesta. “Ei, un tron! Era fort però no he plorat!”, em va dir just després la Joana. Curiosament els adults cometem l’error contrari: diem que un rei puja al tro. En alguna època sembla que s’havien arribat a confondre i tant el soroll com la cadira eren aquest tro. De fet, segons recull el Diccionari català-valencià-balear, tron és una forma literària “restablerta modernament”. I diu que “en l’ús quotidià predomina trono ”. És evident que avui dia ja no. Per bé o per mal la correcció ha desterrat aquesta forma, segurament per sospitosa de castellanisme.

Després dels trons, ja era gairebé l’hora d’anar a dormir. “Doma’m el coixín”, em va deixar anar l’Helena (a ella no li cal diacrític). No crec que sigui per influència del castellà cojín, només ho fa més fàcil. En canvi, sí que ho podria ser, però per ultracorrecció, que ens posem un guà a cada mà (que també és una simplificació). Ara bé, aquesta té trampa: ve del germànic fràncic want.

[Per als que s’han quedat amb el dubte: al primer paràgraf, l’opció normativa sempre és la segona i el plural d’ índex és índexs.]