L’EXPLORADOR REPRIMIT

Pits blaus i penis de colors

Quan aquesta columna es publiqui portarem dues setmanes de sexe amb febre adolescent. És a dir, s’hauran emès i penjat a les xarxes dues entregues d’ Oh my goig. No puc saber si han provocat esquinçades de roba conservadora, silenci administratiu o altes taxes d’audiència adulta, incidència de youtubers o si ja és tendència entre els instagramers adolescents. Sí que puc dir que ha començat el seu recorregut una excel·lent iniciativa de la televisió pública de Barcelona i el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, feta pels amics de Camille Zonca, que hi tenen la mà trencada, en això d’escoltar cinematogràficament els adolescents.

La proposta educativa transmèdia d’ Oh my goig és un bon exemple del que cal fer si volem ser adults útils en la construcció de la sexualitat adolescent, havent aparcat la moralina però conservant l’ètica i el realisme. El manual per donar respostes a les seves veritables preocupacions és molt simple. Comença per descobrir que la sexualitat no és ni primerament ni principalment follar. Com diu alguna de les protagonistes “Ho has de fer quan vulguis i com vulguis”. No es pot aprovar la següent lliçó sense haver descobert, enmig del plaer, el propi cos. Perquè el següent tema és acceptar la possibilitat de tenir experiències de plaer amb persones del mateix o de diferent sexe. Amb una conclusió per a tots els capítols: no és el mateix passar-ho bé amb una altra persona que sentir-se a gust amb ella o estimar-la. Tot i que totes aquestes situacions siguin possibles i tinguin a veure amb el sexe en positiu.

La continuació del manual és aprendre a descobrir que en el mateix paquet hi va la recerca del plaer, el descobriment dels sentiments i la gestió dels riscos. L’ètica es fa especialment present quan enmig de qualsevol d’aquests components hem de recordar la llibertat i el respecte per l’altra persona. Quan fem obvi que no es pot buscar la felicitat contra ningú i que és raonable mirar de ser feliç en companyia d’un altre. Benvinguda sigui, en temps de follamics, una iniciativa que permet als adolescents parlar del sexe que els ocupa, en la pantalla, el temps, el lloc o la xarxa que vulguin, no trobar-se respostes a problemes que no tenen, “aprendre sobre coses de les quals dubtes, tu i els amics, sobre coses que t’atrauen, que poden passar-te”.